L’odissea del llibre: la transició digital

Avui 5 de juny té lloc el llançament de La odisea del libro: la transición digital. Guía para autores, editores, libreros y bibliotecarios de @AntonioAdsuar. El manual, editat per la casa barcelonina Diëresis i distribuït per UdL, està disponible en les llibreries. Compta amb un pròleg de Javier Celaya i un epíleg de Manuel Gil, director de la Fira del llibre de Madrid.

Aquesta guia havia estat publicada en format ebook el novembre del 2016 i ara es llança en paper amb un nou capítol, dedicat al futur de la biblioteca. L’edició també ha estat ampliada i millorada i inclou fitxes pràctiques que permetran a tots els agents del sector del llibre adaptar-se al canvi de paradigma que implica l’era digital.

L’escrit aborda les mutacions culturals que implica per a la lectura i el format tradicional del llibre en paper l’aparició d’internet, que canvia absolutament tot el context cultural en disparar la connectivitat i facilitar la generació d’una allau de contingut gratuït, en nombroses ocasions creat pels mateixos usuaris.

Read more

¿Com construir corpus literaris llatinoamericans per a cerques de transposició d’imprès a digital?

Dr. Adrián Vila, professor de la Universidad de Buenos Aires i professor convidat en el Màster d’Edició digital de la UOC, acaba de publicar l’article «Latin American and Caribbean Literature Transposed into Digital: Corpus, Ecosystem, Canon» en la revista Journal of Information Technology Research. Us convidem a llegir-ne un resum.

Gabriel_Garcia_MarquezL’article es proposa com a model de metodologia de construcció d’un corpus literari per a la realització de cerques de títols i autors en el marc de la transposició d’imprès a digital. Una de les investigacions que ens vam proposar realitzar és la de l’estat de la qüestió de la transposició a digital de la literatura llatinoamericana i caribenya editada en imprès. Un cop definit i delimitat aquest corpus, establir en quines plataformes i biblioteques s’haurien d’efectuar les cerques. Finalment, com efectuar-les pràcticament i alguns resultats obtinguts en funció de la dilucidació d’estratègies de la indústria editorial en digital per a la transposició a digital de literatura impresa.

Llavors, el corpus literari llatinoamericà i caribeny (CLLyC) proposat va disposar en el seu inici de 20.409 títols, dels quals van ser trobats en imprès 14.835 (gairebé el 75% del corpus buscat). D’aquest total de llibres impresos trobats, el 50,62% ha estat traslladat a digital: 6.447 títols (prop del 30% del corpus inicial buscat), però hi ha 12.071 títols, és a dir, gairebé el 80% dels trobats en algun suport en alguna plataforma o biblioteca que només es troba en suport paper. Es sintetitza: 20.409 títols diferents de 2.932 autors diferents.

Així, es dedueix dels resultats de les cerques que l’oferta general en digital de literatura llatinoamericana i caribenya es construeix mitjançant la combinació de les següents estratègies (il·lustrades en la  Figura 1):Infografía Adrián Vila

1) Estratègies de posades en digital per part de la indústria editorial ( “demanda real de mercat” (Cordón García, 2004: 23) + estratègies relacionades als drets d’autor + estratègies de màrqueting relacionades amb els costos + estratègies que provenen de la circulació de criteris estètics i poètiques.

2) L’acció de l’usuari lector mitjançant la incorporació de títols lligats a la seva “gust” (es detecta l’ingrés de criteris relacionats amb el “gust” del lector / usuari tant en la incorporació de títols al web d’intercanvis Scribd, com en processos d’adquisició de títols en biblioteques mitjançant PDA – Model d’adquisició impulsada per l’usuari. Aquesta estratègia es constitueix en un canvi paradigmàtic, en el qual la “autoritat bibliotecària” deixa espai a una participació directa de l’usuari en la construcció de la col·lecció.

En dissenyar un corpus des d’una concepció semiòtica del camp cultural, és a dir, de coexistència en licitació de tendències oposades, es facilita la incorporació i l’elisió de segments components del mateix. El CLLyC dissenyat per a l’anàlisi de l’estat de la transposició de literatura llatinoamericana i caribenya de suport imprès a digital està basat en la incorporació de la major amplitud de perspectives possible sobre aquestes literatures: obres i autors que des d’Amèrica Llatina i el Carib proposen teories i corrents que es posicionen des d’una mirada crítica amb l’enfocament canònic clàssic de Harold Bloom (1995). Ana Pizarro (1987: 190-191), planteja que, en formar part la literatura de la formalització estètic-cultural, permetria ampliar la pròpia noció de literatura “fins a incloure en el seu àmbit discursos com l’oratòria, els sermons, el discurs històric, polític, filosòfic, etc. “. En aquest registre, formes de la literatura no percebudes com a tals per una perspectiva moderna clàssica ingressarien al CLLyC. Si la idea de Lotman-Uspenski (1971: 77) és la de descriure a “la cultura com a mecanisme que crea un conjunt de textos i parlar dels textos com realització de la cultura” això implica que la cultura funciona com a mecanisme generatiu i estructurador que basa les seves fronteres en la seva pròpia autoconsciència i autoorganització. Així, el CLLyC dissenyat es proposa com a resultat de formes de autoconcepció sobre la literatura llatinoamericana i caribenya. I sorgeix tant de l’relevamiento de repertoris i fonts literaris llatinoamericans i caribenys heterogenis, diversos, distants entre si tant en els períodes temporals com de la incorporació tant de la versió canònica tradicional de la literatura llatinoamericana i caribenya com a cànons alternatius sumats repertoris que transcendeixin el castellà i el portuguès i que expressin les diferents formes de la llengua i parles de les diferents regions. I les diferents poètiques que van des de la literatura nascuda al boom dels 60, passant per l’anomenada Generación McOndo i la literatura del Crack mexicano (ambdues dels 90), les literatures de les perifèries de les grans ciutats (marginalia Són Paulo , literatures de “edició cartonera” de Buenos Aires, Asunción, Lima, La Pau, Santiago, Són Paulo, Sant Salvador, Quito, Guayaquil, Mèxic DF, etc.) fins a les diferents transposicions en el sentit de suport imprès tradicional a les ediciones cartoneras. L’aportació d’autors i obres de les trucades editorials cartoneras llatinoamericanes permet rastrejar un estat de l’art de la imbricació de dos vectors fonamentals per a l’anàlisi: signi fi cacions simbòliques i formes materials (Chartier, 2006: 10).

D’aquesta manera, el disseny del CLLyC permet l’ampliació / reducció de la mostra de recerques d’acord a les perspectives triades per a la investigació pertinent. En aquest punt destaquem que l’eficàcia del corpus a dissenyar es mensura en la possibilitat de donar respostes a alguns dels interrogants plantejats com a estratègia de construcció / disseny: “¿Corpus de què” ?, “¿corpus per a què?”, “¿ quins resultats ens permet obtenir el seu disseny? “.

 

Referències

Bloom, Harold (1995). El canon occidental: la escuela y los libros de todas las épocas. Barcelona: Anagrama.

Cordón García, José Antonio (2004). ”La visibilidad en los circuitos de la creación: literatura y traducción”. En Gonzalo García, Consuelo y García Yebra, Valentín (eds.), Manual de documentación y terminología para la traducción especializada. Madrid: Arco/Libros.

Chartier, Roger (2006). Inscribir y borrar. Cultura escrita y literatura (siglos XI-XVIII). Buenos Aires: Katz Editores.

Lotman, Iuri y Uspenski, Boris (1979). «Sobre el mecanismo semiótico de la cultura». En Lotman y Escuela de Tartu: Semiótica de la cultura, Madrid: Cátedra, pp. 67-92.

Pizarro, Ana (Coordinadora) (1987). Hacia una historia de la literatura latinoamericana, México: El Colegio de México/ Universidad Simón Bolívar.

fotoVila, Adrián R. «Latin American and Caribbean Literature Transposed into Digital: Corpus, Ecosystem, Canon», Journal of Information Technology Research (JITR) 9 (1), Enero-Marzo 2016.

La navalla suïssa o la biblioteca multifuncional

Swiss_army_knife_open_20050612_(cropped)Alonso Arévalo, Julio; Vázquez Vázquez, Marta (2015). “La biblioteca como editora de contenidos”. En: Métodos de información (MEI), II época, vol. 6, núm. 11, p. 201-213.

per Jordi Llobet

La navalla suïssa és una eina centenària, creada originàriament l’any 1891, per a ús dels soldats de l’exèrcit suís. Les primeres navalles incorporaven en un mateix bloc diverses utilitats: un ganivet, un tornavís per muntar i desmuntar el fusell, un obrellaunes i un punxó. Amb el pas dels anys, l’estri ha anat incorporant noves funcionalitats i atraient nous públics fins al punt de convertir-se en una peça multifuncional indispensable de l’utillatge viatger, tot i que sovint només s’empra per impressionar els companys de viatge.

Les biblioteques públiques, institucions també centenàries, evolucionen cada dia més com una navalla suïssa, en la mesura que van incorporant noves funcions que les puguin convertir en peces indispensables del sistema cultural, davant d’un futur cada cop més incert. Julio Alonso i Marta Vázquez fan una nova aportació a la llista d’usos, en base a un bon nombre d’iniciatives de xarxes bibliotecaries nord-americanes, com les del Colorado Library Consortium (Evoke), o vinculades al sector bibliotecari com Biblioboard o SELF-e.

Read more

“Sobre lecturas, libros y lectores (digitales)” José Antonio Cordón en El País

Jose antonio cordon garcia“El problema no és si d’aquí a cent anys es podran llegir llibres en paper, sinó si llavors tindrà sentit la lectura en paper”

José Antonio Cordón García

José Antonio Cordón García, professor de la Universitat de Salamanca i del màster d’Edició digital de la UOC, ha publicat un article a El País sobre lectures, llibres i lectors digitals. La seva dissertació comença presentant Future Library, un projecte que vol contribuir al futur del llibre en paper plantant un miler d’arbres al bosc d’Oslo. La finalitat d’aquesta iniciativa és poder proporcionar el paper necessari per a elaborar llibres d’aquí a cent anys. Els arbres seran talats per a produir el paper d’uns llibres que s’imprimiran el 2114. Això és el punt de partida del professor Cordón per a parlar del futur del llibre, el llibre digital, el sentit de la lectura en paper els anys vinents, la transformació dels hàbits del lector i les situacions que hi pot haver entorn de la lectura (digital) en el llunyà horitzó del 2114.

Aquí podeu llegir l’article de José Antonio Cordón García a El País:

+ “Sobre lectures, llibres i lectors (digitals)”

Françoise Benhamou en la Universitat Oberta de Catalunya

En el marco del IV Seminario Los Retos de la Edición Digital, celebrado el pasado 1 de octubre en la Universitat Oberta de Catalunya, Françoise Benhamou dictó una interesante conferencia sobre la evolución de la relación entre autores y editoriales a raíz de la progresiva implantación del libro digital. La profesora de la Université Paris-13 basó la exposición en su libro Le livre à l’heure numérique, ensayo muy recomendable para aquellas personas que quieran tener una visión global de los cambios que ha causado la digitalización en la industria cultural, no sólo en el ámbito editorial, sino también en el de la música, la prensa, etc..

Read more

¿Qué es una editorial cartonera?

por Adrián Vila
Universidad de Buenos Aires, ISFD nº 6 – Chivilcoy
Doctor por la Universidad de Salamanca
Ha sido director y gerente de Eudeba.

Frente de la Cooperativa Editorial Latinoamericana Eloísa Cartonera en el barrio de La Boca, en la Ciudad de Buenos Aires
Frente de la Cooperativa Editorial Latinoamericana Eloísa Cartonera en el barrio de La Boca, en la Ciudad de Buenos Aires

A lo largo de la historia, los libros y el contenido que portan se han distribuido como un bien escaso y como fuente de adquisición de conocimiento y entretenimiento de las élites. Al acoplarse en la actualidad los libros de manera versátil a los flujos mundiales de contenidos digitales, de manera sencilla de acceso, en cualquier lugar y momento, esto permitiría un cambio notable en la distribución de entrenamientos educativos/culturales (Wischenbart et al, 2013: 153). En un contexto de nuevas formas de escritura, de nuevas ideas de lo que es una obra y de lo que es autoría, las respuestas a los interrogantes acerca de cómo se construye la oferta en editorial latinoamericana y caribeña quedan en manos de nuevos agentes y de nuevas formas de legitimación: de las formas más concentradas de la industria y de las estrategias industriales más diversificadas a la configuración de mercados editoriales más ligados a lo que se categoriza como “economía social”[1] que a la economía de mercado.

Read more