Roger Chartier. 2018. Biblioteques i llibreries: entre herències i futur

Roger Chartier, Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro. Colombia: Cerlalc, 2018.

per Roger Prims

Sens dubte, l’univers del llibre s’enfronta a un canvi de paradigma, molt marcat per la tecnologia, sí, però amb altres elements que semblen problematitzar el futur d’institucions i negocis vinculats al llibre com a objecte i com a concepte, principalment les biblioteques i les llibreries.

En l’opuscle Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro, Roger Chartier, l’historiador de la quarta generació de l’Escola dels Annals, especialista en història del llibre i de les edicions literàries, reflexiona sobre els reptes actuals que afronten llibreries i biblioteques, llibreters i bibliotecaris, en virtut de les transformacions que ha experimentat el circuit del llibre, amb formes de producció i comercialització radicalment noves (especialment les vinculades a la digitalització) que van acompanyades indestriablement de nous hàbits en la lectura i noves inquietuds a l’entorn de la conservació i la transmissió del patrimoni textual.

Lluny de prediccions apocalíptiques, Chartier transita panoràmicament per la genealogia de la llibreria i la biblioteca per mostrar que ambdues han estat exposades des dels seus moments fundacionals a reptes i embats adversos que les han obligat a emprendre transformacions per a adequar-se a escenaris canviants. Les llibreries convivien amb l’edició fins al primer terç del segle XIX, mediatitzades pel capitalisme comercial i el patrocini, fins que la segmentació de les activitats va comportar noves competències a la forma de venda de llibres. Competències que es reprodueixen avui en forma de grans superfícies, imperis multimèdia i empreses que via internet concentren venda, edició i distribució, tot mentre el percentatge de lectors (sobretot els forts lecteurs) va disminuint.

Read more

Les altres cares del llibre

dialegs-portadaLes altres cares del llibre. Converses entre professionals del món de llibre, moderades per Albert Forns.

Diverses institucions i empreses del món del llibre de Barcelona ens conviden a assistir a cinc actes públics, concebuts a manera de diàleg, en què dos experts conversaran a l’entorn de qüestions vinculades amb la creació textual, les professions de la indústria editorial, les llibreries i les biblioteques.

Els diàlegs, que se celebraran en cinc espais de referència literària de la ciutat (seu de l’Editorial Comanegra, Biblioteca Andreu Nin, Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Ateneu Barcelonès i Llibreria Calders), comptaran amb els següents ponents: Aniol Rafel i Eugènia Broggi (Editors), Jordi Nopca i Simona Škrabec (Crítics), Carme Fenoll i Lluís Vicente (Bibliotecaris), Ferran Ràfols i Dolors Udina (Traductors), i finalment, Marta Ramoneda i Isabel Sucunza (Llibreters). Les converses se celebraran els dies 27 d’octubre, i 3, 10, 17 i 24 de novembre. Per a més informació, vegeu el portal de Tramoia.

De Liberdrac a Libelista

LibelistaDe Liberdrac a Libelista: Nova etapa, nous objectius

Liberdrac va néixer el 2012 sota l’impuls del Gremi de Llibreters de Catalunya amb la voluntat de donar servei a les llibreries interessades a oferir als seus clients llibres en format digital. Calia una  resposta col·lectiva per tal de disposar d’una oferta equivalent a la de les grans cadenes del sector, que eren les que guanyaven el gruix de quota de mercat. Tot i que Liberdrac ha mantingut un índex de creixement relativament superior a la mitjana (aquest 2015, per exemple, d’un 38% respecte l’any anterior), l’evolució i la implantació comercial del mercat de llibre digital no ha estat prou important com per a limitar l’empresa únicament a aquest àmbit de negoci, cosa que hauria comportat una pèrdua econòmica insostenible. Per aquest motiu, el 2015 es va plantejar la redefinició dels serveis i del finançament de l’empresa.

Libelista

A fi de visualitzar millor aquesta nova etapa, s’ha procedit a canviar el nom del projecte pel de Libelista. L’anàlisi del panorama del comerç en línia –i especialment el que es mou a l’entorn del llibre i d’altres productes culturals- demostra l’oportunitat i la necessitat de millorar l’eficiència logística de la xarxa llibretera, continuar essent un referent de venda i tenir un posicionament clar a nivell de marca i comunitat de bon servei, equiparable al dels grans operadors internacionals però amb el valor afegit de la professionalitat i el compromís del comerç cultural de proximitat.

En definitiva, el projecte manté l’objectiu de donar cada cop més serveis als llibreters per afavorir la millora dels seus resultats i avançar en la connexió entre el lector i el llibre a través de les llibreries associades (reforçat pel digital de cultura Núvol, accionista de referència del projecte).

Objectius de Libelista

De cara a l’usuari final:

  • Visibilitat: Libelista ha de treballar per aconseguir una àmplia visibilitat en l’entorn en línia, atès el seu caràcter vertebrador d’una xarxa de llibreries independents i de proximitat, i que aquesta repercuteixi en les llibreries associades.
  • Vendes: Oferir un canal eCommerce de primer nivell.
  • eBooks: Libelista.cat ampliarà els serveis i el catàleg que ja oferia Liberdrac, tot millorant l’experiència de navegació.
  • Autoedició: Libelista facilitarà un servei d’autoedició, del qual se’n podran beneficiar les llibreries tot aportant-hi autors.
  • Contingut: No volem ser un portal eCommerce a l’ús. Libelista.cat ha d’esdevenir un portal que ofereixi una experiència cultural.
  • Connectar usuari i llibreria: En una segona fase, l’usuari tindrà accés als estocs de les llibreries associades i podrà recollir el títol que desitgi a la seva llibreria amiga.

De cara al llibreter associat:

A Libelista.cat les llibreries són les protagonistes. Es potenciarà, com mai abans, el vincle entre el llibreter i l’usuari final. Libelista.cat vol ser un portal fet a la mida de la llibreria: tota operació comercial realitzada a través de Libelista estarà vinculada a una llibreria associada al projecte, que escollirà el client/comprador.

Pla d’empresa

L’equip de Liberdrac, juntament amb els nous socis, és qui ha elaborat el pla d’empresa i de finançament extern que permet ara presentar una proposta atractiva, amb la garantia de reconvertir i reforçar el projecte empresarial originari. Així, el passat mes d’octubre el pla d’empresa a cinc anys rebia la confiança de l’ICEC i, a través de l’ICF, se li concedia un préstec participatiu.

Llançament

El 16 de febrer de 2016 s’ha obert la nova plataforma web (fase Beta): evolució directa de Liberdrac per a millorar la venda de llibre digital. Les properes setmanes serà operativa la segona fase, de serveis i accions de llibreries. Finalment, la darrera fase incorporarà els serveis de compra en línia de llibre-paper.

Gerard Altés

@gerardaltes

Nota: El Màster d’Edició Digital de la UOC ofereix places de pràctiques per treballar a Libelista. Més informació aquí.

 

Subvencions per a consultories dirigides a empreses o entitats culturals | Editorials i llibreries

Libro-digital-edicion-digitalEl Servei de Desenvolupament Empresarial de la Generalitat de Catalunya ha obert la convocatòria per a sol·licitar les subvencions per a realitzar consultories de cultura. Qualsevol empresa o entitat cultural pot demanar l’ajut econòmic per a contractar el servei, incloses les editorials i les llibreries. L’objectiu d’aquesta petició pot ser per diverses motivacions: la digitalització, la internacionalització, la reestructuració del model del seu negoci… La finalitat és millorar la competitivitat i la promoció d’algunes empreses i entitats catalanes. La data límit per a demanar la subvenció és el 7 de març. Consulta les Bases del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Trobareu més informació a Actualitat Editorial, l’observatori de tendències i notícies sobre l’edició:
+ Subvención Consultorías contratadas por editoriales


Si t’interessa aquesta subvenció, és possible que també t’interessi:

Sobre el futur de les llibreries

libreriasPer a molts de nosaltres, anar a una llibreria no és només una visita a un establiment comercial; també és un acte de gaudi intel·lectual, atès que la troballa d’un o de diversos llibres ens pot obrir la porta a noves àrees de coneixement, a noves experiències literàries, a l’adquisició de nous paràmetres cognitius… o a retrobar vells títols que han perdurat en el temps. D’una llibreria també ens enllamineix, reconeguem-ho, el factor estètic: ens complau l’exploració visual de les prestatgeries acolorides, ben endreçades, que ens conviden a espigolar un llibre i a passar-ne les pàgines a fi de descobrir-hi allò que ens pugui captivar i proporcionar bons moments de lectura. Les llibreries són aparadors de la imaginació i temples de coneixement des de fa segles: per això són un valor fonamental del teixit tant cultural com comercial d’una ciutat o d’un poble.

Read more

Los libreros del siglo XXI

En el marco de la asignatura de Promoción, y fruto del debate en el aula con Marià Marín i Torné, Secretario técnico del Gremio de Llibreros de Cataluña, os presentamos las reflexiones de Teresa Benéitez, alumna del máster de Edición Digital de la UOC.

Libreria

Un buen día, los libreros se despertaron y se encontraron que estaban en el siglo XXI. Y se dieron cuenta de que, incluso un sector tan conservador como el suyo, estaba obligado a cambiar. La que había sido la estrategia comercial dominante durante años y años, aguardar dentro de las librerías a que el cliente entrara, ya no funcionaba. En el siglo XXI de lo que se trata es de ir tras el comprador y animarlo a entrar. Internet ha cambiado el escenario de juego de arriba a abajo. La extensión generalizada del acceso a la red no solo ha supuesto que el libro haya dejado de ser el canal prioritario de transmisión del conocimiento, sino que también ha alterado por completo los hábitos de consumo y de acceso al consumo. Además, los estudios de hábitos culturales muestran que, como sociedad, hemos perdido el valor que otorgábamos a la cultura o, lo que es lo mismo, el libro ya no goza del prestigio que gozaba en el pasado. El libro compite ahora con una oferta de ocio cada día más amplia y atractiva. Y para complicarlo todo aún más, una profunda crisis económica, que arrancó en 2008 y cuyos efectos se prolongan todavía, ha hecho descender la facturación de las librerías. “Viene la misma gente pero su poder adquisitivo ha bajado”, comenta Marià Marín, Secretario técnico del Gremio de Libreros de Catalunya.

Read more

Fer veure els llibres

120413-1937-book wall2

per Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya

El llibre, crisi al marge, continua essent un referent ineludible de la cultura, la informació i el lleure. Però ja no n’és l’únic canal: altres suports, altres mitjans, altres àmbits, han ocupat també aquest espai de transferència. Internet, a més, ha accelerat aquest procés, ha multiplicat els punts i les capacitats d’accés de la població i, potser més rellevant que no sembla, ha creat noves formes d’hàbit i de consum. Per dir-ho així, al llibre li han sortit companys de viatge que en molts casos sumen, però que, en d’altres, hi competeixen directament. Fer-se visible, en conseqüència, més que una virtut esdevé una necessitat.

Read more

Sobre el conveni entre biblioteques i llibreters

logo_gremi_llibreters_catPer Marià Marín

Competents i col·laboratius

Ser competents, més que no pas competitius o, en tot cas, no competir -com si fos l’enemic- amb qui comparteixes objectius, producte i ‘clients’. Aquest és el fonament de l’acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Gremi de Llibreters de Catalunya. Els mitjans, però -deixo de banda els qui ho han explicat equivocadament- han recollit, com a estrella, un sol punt: la venda de llibres des de les biblioteques. Anem a pams.

Read more

Les tres “r” del reciclatge llibreter

llibreper Joan Carles Girbés

Octubre és un mes de reflexió per al sector editorial. Amb el peix del llibre de text ja venut, les lectures prescriptives (o socialitzades) ja encarrilades i les principals novetats de tardor als aparadors o als fogons, comencem a pensar ja en clau 2014. Aquesta setmana se celebra una nova edició del Liber (enguany, a Madrid) i el dia 9 arrenca la Fira de Frankfurt, la cita estrella en l’agenda d’aquells professionals del món del llibre que es mouen en l’àmbit de la compravenda de drets. Tot just el dijous dia 10 hi ha programada la segona edició de les jornades “Els reptes de l’edició digital de la UOC”. Sort d’aquell que té el do de la ubiqüitat!

El ben cert és que la dosi de reflexió en veu alta que aporten els simpòsiums, les taules redones i els fòrums sectorials és més necessària ara que mai, perquè el canvi de paradigma en el món del llibre ens obliga a “repensar l’ofici, reformular-ho tot i reubicar-nos contínuament”, com afirmava Marià Marín en la seua intervenció durant la primera edició d’Els reptes de l’edició digital (ací el vídeo). Aquella sessió ens va deixar amb ganes de saber-ne més, i per això el semestre passat vam convidar Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya, a debatre amb els alumnes del Postgrau Llibre i Lectura en la Societat de la Informació UOC-Grup 62. Així, l’alumnat hi va tenir l’oportunitat de formular-li qüestions referides als canvis complexos (i diversos) que afecten específicament els punts de venda de llibres.

Read more

La Setmana del Llibre en Català

setmanallibrecatalaDel 6 al 15 de setembre a l’avinguda de la Catedral de Barcelona se celebra la 31a edició de La Setmana del Llibre en Català. L’edició d’enguany, gens intimidada per la crisi, aposta per un major nombre d’expositors i d’activitats amb relació a les darreres celebracions. Compta amb 75 expositors i aproximadament unes 250 activitats. En els deu dies de programació, l’esplanada de la catedral es converteix en la “Ciutat de la lectura”: s’ofereix un gran ventall d’actes i mostres amb l’objectiu de fomentar la lectura en català. Hi trobaràs tertúlies, lectures en veu alta, cites amb entitats, espectacles, itineraris literaris, debats, concerts i moltes més propostes.

Read more