Biblioteques i llibreries: competir o compartir?

 

biblioteca

Quan vaig llegir per primera vegada el poema d’en Joan Margarit, encegat per l’ofici vaig tenir la gosadia irreverent d’esmenar-li el vers – la llibertat és una llibreria –, traient-lo de context i afirmant que la llibertat és una biblioteca. L’atemptat a l’ordre estètic es recolzava en una coartada més o menys sòlida: sóc del parer que una biblioteca pública representa molt millor la llibertat que no pas una llibreria, ja que el servei s’obre a tothom sense cap condició econòmica.

Més enllà de la distància crematística que separa ambdós serveis, cal convenir que biblioteques i llibreries han de resoldre encara de forma decidida si comparteixen objectius i interessos a l’hora de captivar lectors o bé competeixen entre elles per atraure la comunitat lectora, especialment en  èpoques difícils com les actuals. Afortunadament, les darreres actuacions del Gremi de Llibreters de Catalunya i del Servei de Biblioteques avancen paral·lelament en la mateixa direcció.

Read more

La llibreria. Un comerç tradicional i especialitzat, projectat cap al futur

Hem demanat a Antoni Daura i Jorba, president del Gremi de Llibreters de Catalunya, que ens expliqui els projectes de futur de l’entitat. Us convidem a conèixer-los.

La llibreria. Un comerç tradicional i especialitzat, projectat cap al futur

El llibre ha estat des de sempre l’instrument més adequat per a l’emmagatzematge i la difusió de les idees i el coneixement. L’existència d’establiments comercials dedicats a l’exposició i  venda de llibres es remunta a molts segles enrere. En efecte,  sabem que a l’època romana existien a les ciutats més importants llibreries, com també que les classes més cultes i acomodades disposaven de bibloteques particulars. El que eren diferents, òbviament, eren els llibres, que consistien en uns rotlles manuscrits de papir que es podien llegir a mesura que s’anaven desplegant. Més endavant, el material es va tallar en fulls solts, de manera que es podia enquadernar, essent, doncs, molt més fàcil el seu transport, la conservació i, naturalment, la seva lectura. En qualsevol cas, no va ser fins a la invenció de la màquina d’imprimir per Gutenberg, cap al 1445, que la difusió del llibre va començar a ser important.

Read more

Les llibreries, en perill d’extinció?

Debat presentat per Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, dilluns 14 de maig a l’Ateneu Barcelonès.

Marià Marín, consultor de l’assignatura Tecnologia digital i promoció de la lectura, va assistir-hi i n’ha fet una crònica de butxaca.

Moderava Oriol Izquierdo (director de la Institució de les Lletres Catalanes) i debatien Rosa Viñallonga (llibretera de La Gralla, grup Bestiari) i Manuel Sanromà (entre moltes activitats, és un dels pioners del domini cat).

Read more

Deu coses a dir en veu alta sobre llibreries i digitalització

llibreriaComunicació presentada per Marià Marín i Jaume Subirana en el I Congrés de Llibreters de llengua catalana, Tarragona (10-12 febrer 2012)

Cal prendre’s seriosament el fenomen de la digitalització. Primer, perquè comporta un canvi en el model tradicional de negoci del sector editorial en conjunt. I segon, perquè enllà d’això modifica també (o acabarà modificant) els hàbits i el concepte mateix de lectura. No ens referim a la digitalització entesa com una mera innovació o modernització tecnològica, com una introducció d’eines i dispositius nous, sinó en termes de revolució: parlem d’un conjunt de canvis radicals que van més enllà del llibre-objecte i que abasten diversos àmbits professionals i el lleure i la cultura en el seu conjunt.

S’alteren les relacions –i les condicions econòmiques d’aquestes– entre els diversos actors de tota la cadena del món del llibre, de l’autor/productor al llibreter/minorista, tot passant pels lligams comercials dels autors amb agents i editors, i dels llibreters amb distribuïdors i editors. Canvien els costos, canvien els preus i els percentatges que hi van associats, canvien algunes de les funcions tradicionals i canviaran també –quan no se suprimeixin directament– alguns canals.

Read more