Lector vuelve a casa. Cómo afecta a nuestro cerebro la lectura en pantallas

Maryanne Wolf. Lector vuelve a casa. Cómo afecta a nuestro cerebro la lectura en pantallas. Barcelona: Deusto Ediciones, 2020

Per Joan Carles Navarro

 

Lector vuelve a casa és un dels darrers títols publicats sobre la lectura i vist el ressò que ha tingut, es pot dir que és, també, un dels més reeixits.

Tot i aparèixer just abans del confinament –el passat mes de febrer, en traducció de Maria Maestro–, les raons d’aquest èxit van més enllà de l’inusitat interès per tot el que fa referencia a l’ús indiscriminat de pantalles. Dit d’una altra manera, no són circumstancials, sinó que obeeixen a diversos factors entre els quals hi trobaríem el prestigi de l’autora, Maryanne Wolf, el caràcter divulgatiu de l’obra i la perspicàcia amb què analitza les possibles conseqüències d’un canvi profund en els hàbits lectors.

Maryanne Wolf és professora de la Universitat de Califòrnia i especialista en els processos d’aprenentatge de la lectura i en l’anàlisi dels trastorns que poden afectar-la, com ara la dislèxia, àmbit en què té una dilatada experiència i al que ha dedicat una vasta producció acadèmica i literària. Amb aquesta obra s’ha proposat donar-nos a conèixer quins són els principals interrogants que planteja l’ús cada vegada més freqüent de dispositius electrònics de lectura, en detriment del paper, i quin pot ser l’abast i les conseqüències d’aquest canvi d’hàbits. El gènere que ha escollit per a fer-ho és l’epistolar: Lector vuelve a casa és un recull de nou cartes que l’autora dirigeix als lectors. I és un encert, perquè la lectura d’una carta convida a interrompre qualsevol activitat i a parar atenció a allò que algú altre ens explica, amb aquella sensació indefugible de proximitat, malgrat la llunyania, que convida al diàleg i a l’intercanvi d’opinions. És a dir, a reprendre la lectura reposada i profunda que és precisament la que, segons l’autora, està en risc de desaparèixer. Aquest context és el que permet a Wolf exposar les seves reflexions de forma clara i senzilla, però sense defugir en cap moment el rigor acadèmic: les cartes estan farcides de citacions d’obres literàries i d’autors clàssics i contemporanis –hi podem trobar Proust, T.S Eliot o Benjamin, però també Lucia Berlin i el seu Manual per a dones de fer feines–; i no només, perquè, com és d’esperar en un estudi que aspira a tenir base científica, també hi trobarem un munt de referències a articles acadèmics a càrrec d’altres col·legues i institucions dedicades a la recerca en el camp de la lectura, la neurociència o la psicologia. Aquesta combinació de familiaritat i erudició converteix el llibre de Wolf en una obra atractiva tant per a l’estudiós de la matèria, com per al pedagog, el filòleg o el lector, en general.

Read more