Dones analfabetes i comunicació global: el cas del webdoc Proyecto Quipu

El telèfon intel·ligent ha esdevingut eina d’ús quotidià per a la construcció dels nostres relats diaris i íntims. A través d’ell comuniquem experiències i reflexions personals als nostres cercles més propers i ben delimitats o bé al potencial públic global de les xarxes socials, principalment en format escrit. A d’altres llocs del món el mòbil té usos ben diferents. En zones andines del Perú, per exemple, on encara no s’han popularitzat els smartphones, el mòbil s’ha convertit en un eficaç instrument per donar veu a les dones analfabetes que van ser víctimes de la política d’esterilització durant el govern de Fujimori. Les seves narratives digitals en format oral han estat recollides i han trobat un amplificador global en el documental interactiu Proyecto Quipu. El bon ús de la comunicació digital en el cas d’aquest webdoc convida els editors  a emmirallar-se en el gènere com a estratègia de comunicació global de relats. Us convidem a descobrir aquest projecte.

 

Teresa Iribarren

«Sens elles, la història no està completa» (I sense el sector editorial, tampoc ho estarà)

Buscant exemples de narratives transmèdia en l’àmbit espanyol per al meu treball final de màster vaig tenir la sort de trobar un enllaç que em va portar fins a Las Sinsombrero, un projecte encara actiu i que podria tenir gran repercussió cultural i social a Espanya si se li presta l’atenció deguda i es gestiona correctament a llarg termini.

Es tracta d’una narrativa documental transmèdia (encara que en ocasions s’autodefineix, erròniament, com a «crossmedia») que tracta de recuperar, divulgar i perpetuar el llegat de dones espanyoles, intel·lectuals, literates i artistes de gran envergadura i influència que, tot i això, han quedat fins ara injustament a l’ombra. Qui sabia que a l’excelsa Generació del 27 va haver-hi dones? El projecte les reivindica com a integrants d’aquesta Generació perquè totes elles van néixer i van desenvolupar la seva obra durant la mateixa època que els poetes que tradicionalment s’identifiquen amb ella, amb els que a més van mantenir una estreta relació. Entre aquestes dones, només algunes, com Rosa Chacel i María Zambrano, han obtingut fins al moment cert grau de reconeixement. Una tercera, María Teresa León, només és recordada com a «dona de» (Rafael Alberti), però s’ha ignorat la seva obra escrita i la seva impressionant tasca intel·lectual, política i editorial.

Read more