Harry Potter en català: versions paral·leles i varietats geogràfiques

per Àlvaro Calero Pons

El 1999, Empúries (Barcelona) va publicar els dos primers volums de la saga Harry Potter, de J. K. Rowling, traduïts al català per Laura Escorihuela. La recepció, però, no fou la mateixa arreu del territori. Mentre que al Principat de Catalunya s’havien venut uns 73.000 exemplars de Harry Potter i la pedra filosofal, al País Valencià tan sols se n’havien venut 1.200. Els editors pensaren que la causa era el model de llengua; més concretament, la varietat geogràfica que emergia en el text, massa localitzada a Barcelona. En conseqüència, decidiren de valencianitzar-ne el model de llengua. Així, el 2001, en el marc d’un acord editorial amb Tàndem (València), va eixir en venda l’adaptació del primer volum, de la mà de Salvador Company, tot coincidint amb l’estrena del primer film, doblat en espanyol (el doblatge en català va aparèixer el 2004). L’adaptació valenciana del segon volum, Harry Potter i la cambra secreta, va veure la llum l’any següent, el 2002, i és el darrer volum que s’adaptà.

El català és una llengua parlada en una àrea no gaire extensa i, a més, encara prova de consolidar-ne el procés d’estandardització. Per això, aquest fenomen desfermà una gran polèmica sobre els models de llengua i la suposada necessitat de les adaptacions geogràfiques, de por que esdevinguessin sistemàtiques. Probablement, el fet que es tractés d’una traducció també contribuí a la polèmica, atès que la percepció sobre la variació lingüística hi canvia. En un original la varietat latent s’atribueix a l’estil de l’autor, segons la procedència geogràfica. Emperò, un text traduït sol percebre’s com extern a la comunitat lingüística i, per tant, es tendeix a conferir-li la qualitat de neutre, és a dir, més estandarditzat. Ara bé, la variació lingüística pot aflorar en qualsevol text, traduït o no, més encara si es tracta de literatura. El context de l’obra pot demanar de desviar-se de l’estàndard o, fins i tot, de transgredir l’ortografia, a fi de reproduir per al públic d’arribada l’efecte que té el text per al de partida. En aquests casos, per a garantir la qualitat del producte, es poden fer servir totes les opcions del repertori lingüístic.

En el cas de Harry Potter en català, un dels elements que suscità modificacions fou l’adjectiu dolent. Certs discursos polítics de calat social han tendit a associar formes lingüístiques més o menys sinònimes a territoris diferents, cosa que ha fomentat una percepció dialectalitzada de la llengua. Amb la qual cosa, encara que dolent també s’usa al País Valencià, remetria simbòlicament al Principat i, per això, decidiren substituir-lo.

Text de partida

Text d’arribada (Barcelona)

Text d’arribada (València)

Naughty, naughty, you’ll get caughty. (p. 170)

Dolents, dolents, us agafaran per les dents (p. 158)

Roïns, roïns, us agafaran per les dents (p. 178)

Exemple 1. Harry Potter i la pedra filosofal

En l’exemple 1 trobem que, en reemplaçar-hi dolent, la rima i el ritme en l’original i en la versió barcelonina es perden en la valenciana, en aquesta intervenció de Peeves. Amb tot, les adaptacions solen contenir menys errades, per les revisions addicionals.

Text de partida

Text d’arribada (Barcelona)

Text d’arribada (València)

‘Oh, well – I was at Hogwarts meself but I – er – got expelled, ter

—Mmm, bé… Jo també vaig anar a Hogwarts, prò, si t’he de ser sincer,

—Mmm, bé… Jo també vaig anar a Hogwarts, però, si t’he de ser sincer,

tell yeh the truth. In me third year. They snapped me wand in half an’ everything. But Dumbledore let me stay on as gamekeeper. Great man, Dumbledore.’ (p. 65)

me’n van fer fora. Al tercer any. Me van partir la vareta en dues parts i aquestes coses que fan… Prò el Dumbledore me va deixar quedar-me com a guardabosc. (p. 62)

me’n van expulsar. Al tercer any. Me van partir la vareta en dos parts i estes coses que fan… Però Dumbledore me va deixar quedar-me com a guardabosc. (p. 71)

Exemple 2. Harry Potter i la pedra filosofal

En l’exemple 2 observem diverses transgressions ortogràfiques en anglès —meself (myself), ter (to), yeh (you), me (my) i an’ (and)—, les quals es fan servir per a caracteritzar la parla de Hagrid, personatge marcat per un registre col·loquial. Es representen en la versió barcelonina ara amb una transgressió ortogràfica —prò (però)—, ara amb una desviació de l’estàndard —la forma plena del pronom feble singular de primera persona, me, en lloc de la reforçada, em, sense estigmatitzar cap varietat. Igualment, en l’adaptació valenciana es recorre un poc més a aquesta tècnica. En aquest cas, però, són normatius: s’hi manté la forma plena del pronom, atès que prò transcriu una pronunciació familiar d’aquesta conjunció considerada barcelonina, i, en contrapartida, s’hi introdueix una forma no reforçada del demostratiu, este, més habitual a València, que contrasta amb la reforçada, aquest, més general.

Text de partida

Text d’arribada (Barcelona)

Text d’arribada (València)

‘Come … come to me … let me rip you … let me tear you … let me kill you …’ (p. 126)

—Vine… Vine a mi… Deixa’m estripar-te… Deixa’m trossejar-te… Deixa’m matar-te… (p. 122)

—Vine… Vine cap a mi… Deixa’m esgarrar-te… Deixa’m trossejar-te… Deixa’m matar-te… (p. 136)

‘… rip … tear … kill …’ (p. 144)

Estripar… Trossejar… Matar… (p. 139)

Esgarrar… Trossejar… Matar… (p. 155)

‘Kill this time … let me rip … tear …’(p. 269)

—Aquest cop matar… Deixa’m estripar… Trossejar… (p. 250)

—Aquesta vegada matar… Deixa’m esgarrar… Trossejar… (p. 281)

Exemple 3. Harry Potter i la cambra secreta

Finalment, en l’exemple 3, apreciem que el verb rip en anglès es tradueix en la versió barcelonina com estripar, però es modifica en l’adaptació valenciana com esgarrar. Es tracta d’un monstre i la tria és altament simbòlica, atès que se’l reconeix per aquestes paraules, perquè sempre les pronuncia abans d’atacar. A més, el lector no descobrirà de quin monstre es tracta fins al final. Per tant, en canviar-les, també s’altera el referent literari. Ara com ara, això hauria pogut suscitar un debat a l’entorn del doblatge.

Vint anys després de la polèmica, podem comprovar que les versions paral·leles en literatura juvenil-adults no són gaire freqüents. Sí que se’n donen casos en la literatura infantil i en els llibres de text, més condicionats pels currículums escolars de les comunitats autònomes espanyoles. Ara bé, aquests requisits també afecten els continguts dels llibres en espanyol, però no el model de llengua. A l’Amèrica hispana, per contra, és més fàcil trobar-hi traduccions paral·leles. En aquest cas, la situació politicogeogràfica possibilita l’existència de diverses xarxes d’interacció. Quant al català, que no s’adaptessin la resta de volums de la saga indica que el nombre de lectors no augmentà tant com s’esperava. La causa, doncs, no era ben bé el model de llengua. La traducció és una eina que pot ajudar a consolidar el mercat editorial català, sense prejudicis. Una visió àmplia de la comunitat lingüística i una promoció eficaç haurien de facilitar-hi la circulació de tot tipus de productes culturals.

 

Àlvaro Calero Pons és professor associat a la UIB i professor col·laborador del Màster d’Edició Digital de la UOC. Actualment, està finalitzant una tesi doctoral (UIB-U. de Poitiers) sobre les edicions de traduccions paral·leles en català i en francès en relació amb els processos d’estandardització.

Calero-Pons, Àlvaro. (2016). «Varietats geogràfiques i polítiques editorials en la traducció al català. Una mirada sobre l’espai comunicacional català». Revista de Llengua i Dret Journal of Language and Law, 66. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya, 62-84. DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i66.2016.2824

El Petit Príncep des de la mirada del col·leccionista

Le Petit Prince d’Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944) va veure la llum per primer cop el 6 d’abril de 1943 a Nova York. Aquesta primera edició ja es publicà en francès i anglès, en versió de Katherine Woods. Des d’aleshores se n’han venut 150 milions d’exemplars en més de 300 llengües i dialectes. Es tracta del llibre més traduït de la història després de la Bíblia.

La primera edició d’El principito va aparèixer a l’Argentina el 1951, publicada per Emecé Editores en traducció de Bonifacio del Carril. El 1956 Josep Maria Francès va fer-ne una nova versió en castellà, publicada a Mèxic per Editorial Diana. No va ser fins al 1959 que va aparèixer una edició a la península, El Petit Príncep, en traducció de Joan Xancó i editada per Estela. El 1965 es va fer un enregistrament sonor de l’adaptació catalana de Jordi Sarsanedas, al segell Iberofón (reeditat per Picap el 2008). El 2005 va aparèixer la traducció en aranès; el 2012 se’n va publicar la versió d’Anna Cassassas i Enric Casasses en llenguatge de signes català (videodisc editat per Iframe Taller Creatiu), i el 2015 encara van aparèixer una nova versió catalana de Mònica Abab i una altra en el català de l’Alguer de Carla Valentino. També se n’han fet dues traduccions en valencià, El Príncep Xiquet (2007), de Jaume Arabí, i El Xicotet Príncep (2015), de Mario Rodríguez Peña (per cert, la falla infantil municipal de 2018 serà El Xicotet Príncep). Del llibre, tanmateix, se n’han fet moltes més edicions, tant en català com en d’altres llengües de l’Estat espanyol. En el marc del món editorial en català el llibre continua sent tot un fenomen: només entre 2008 i 2012 Labutxaca va publicar-ne cinc edicions, de les que se’n van vendre 50.000 exemplars (segons que informava Jordi Nopca a l’Ara el 15 de juny de 2013).

Davant d’aquesta profusió d’edicions, El Petit Príncep és un llibre relativament fàcil de trobar arreu del món, sobretot d’ençà de la globalització d’internet. A més, des de l’1 de gener de 2015 l’obra és en domini públic, tret dels Estats Units: el venciment dels drets d’autor ha contribuït a una major difusió de l’obra, de manera que avui encara hi ha més possibilitats de trobar-ne noves edicions. Aquesta proliferació, però, no ha fet minvar el fetitxisme envers el llibre i el personatge literari, com ho demostren l’existència de La Boutique Oficielle Le Petit Prince, de diversos museus al món, un parc d’atraccions, i la producció de musicals i fins i tot d’una òpera. Tot plegat anima que els col·leccionistes d’El Petit Príncep continuïn viatjant –o explorant via internet- a la caça d’antigues i noves edicions per engruixir el seu catàleg personal.

Per celebrar els 75 anys de la cèlebre obra de Saint-Exupéry hem convidat Jordi Villalba, que ens presentarà una mostra representativa de la seva àmplia col·lecció d’edicions. A partir de l’exhibició d’una selecció d’exemplars d’El Petit Príncep, Villalba comentarà diferents aspectes editorials i de traducció des de la mirada del col·leccionista.

L’acte tindrà lloc dilluns 5 de març a les 18:00 a la seu de la UOC (Av. Tibidabo 39-43). L’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

Aquesta sessió s’inscriu en els activitats de divulgació del grup de recerca LiCMES.

La traducció literària com a oxigen per a la cultura

Dimarts 26 de setembre de 2017 a les 18h us convidem a assistir a la conferència inaugural del Grau en Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades UOC/UVIC-UCC, del Màster d’Edició digital i del Màster de Traducció especialitzada, “La traducció literària com a oxigen per a la cultura”, que dictarà Simona Škrabec, assagista, traductora i professora col·laboradora de la UOC. La sessió ofereix una visió que combina el rigor acadèmic amb el profund coneixement de la professió de traductor i el funcionament del mercat del llibre en l’àmbit internacional.

Per comprendre bé tot l’abast de les qüestions relacionades amb la traducció literària ens fixarem en dos contextos oposats. La traducció d’obres literàries és especialment important per a les cultures que subsisteixen amb dificultats econòmiques i socials, sempre al marge dels grans progressos tecnològics i fora dels circuits cada cop més sofisticats de comunicació instantània. Hi ha molts indrets al planeta on un fet tan simple com produir un llibre encara és un gran repte.

L’altre extrem el representa l’àmbit de la llengua anglesa. Hem de ser conscients que els parlants no nadius superen àmpliament els que el tenen com a llengua materna. Aquest immens espai és molt heterogeni i està articulat en plans quasi excloents: hi ha zones de riquesa i de pobresa, de possibilitats il·limitades i de decepcions constants. Com funciona l’anglès en l’àmbit literari? Què es tradueix a l’anglès i de l’anglès? I sobretot, quina estructura tenen tots aquests mercats diversos que operen amb una única llengua, l’anglès? Quantes literatures hi ha en anglès? I com es relacionen les unes amb les altres? I com accepta —o rebutja— el conjunt de la indústria editorial en anglès els autors desconeguts?

Read more

Entrevista a Laura Huerga, Raig Verd Editorial

Laura Huerga, fundadora i editora de Raig Verd / Rayo Verde Editorial, s’ha convertit en pocs anys en una de les persones més actives i rellevants del món de llibre a Barcelona. Defensora de la literatura compromesa, els seus llibres han gaudit d’una bona acollida per part dels lectors i la seva tasca editorial ha merescut l’aplaudiment de la crítica. També ben aviat ha tingut reconeixement internacional: ha estat convidada al Hay Festival Xalapa 2014 (Mèxic) i a trobades d’editors a Flandes i a Polònia. Enguany serà ponent a la Fira de Frankfurt, on parlarà de l’estat de la traducció literària en l’actualitat.

Us convidem a visualitzar l’entrevista que li vam fer el 18 de juliol de 2017 a la seva editorial. Huerga ens parla del catàleg de Raig Verd, de la gestió d’originals, del projecte Women Writers in Catalan, de Llegir en Català, de la traducció literària, de la seva estratègia de publicació en paper i en digital, i de Libelista.

Aquesta entrevista s’inscriu en el programa d’activitats de divulgació acadèmica del Màster d’Edició Digital, del Grau de Llengua i Literatura Catalanes i del Grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UVic, UCC) de la UOC.