“Els plaers de mirar”: una mostra bibliogràfica exemplar

En aquestes dates, especialment contemplatives, el Museu d’Història de Catalunya ens enlluerna amb una exposició exemplar que porta per títol “Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona”, centre que en comparteix l’organització.  A través d’una tria excepcional d’obres representatives de les col·leccions de llibre antic  de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, la mostra reconstrueix, en essència, un doble itinerari llibresc: el dels continguts i, de forma més especial, el dels continents, a través d’unes obres que il·lustren el camí que ens porta des de la cultura manuscrita a la cultura impresa. Una transició que, tal vegada, ens pot ajudar a mesurar el ritme de certs canvis que observem de camí cap a la cultura digital.

Amb la intenció d’extreure lliçons en aquest darrer sentit, deixo de banda els set àmbits temàtics en què s’organitza l’exposició (El cel i la terra; El poder de la paraula; El progrés i la tècnica; El relat de la memòria; Espiritualitat i pensament; Llei i ordre i Mons llunyans), per ocupar-me, específicament, dels objectes materials que contenen aquests sabers: els llibres manuscrits, els incunables i els impresos, fins al segle XVIII.

No debades, els responsables de la mostra, comissariada per Neus Verger i Pilar Mateo, han tingut cura de descriure, de manera molt didàctica, els suports, les escriptures i les enquadernacions dels llibres antics, així com aspectes relacionats directament amb la seva conservació i restauració, tasca cabdal de la Biblioteca de Reserva de la UB. Des d’aquesta perspectiva material, contemplem la Crònica del rei en Jacme o una monumental Bíblia manuscrita del segle XV. Així mateix, ens fixem en l’incunable del Libre dels angels, de Francesc Eiximenis, o en una edició de l’obra filosòfica de Sèneca. I ens meravellem del progrés de l’art de la impremta a través de les espectaculars imatges d’un compendi de botànica mèdica del segle XVI o del monumental tractat d’esgrima que testimonia les bones arts de l’impressor Elzevier, al segle XVII.

Read more