Una ciudad de libros: recursos digitals al servei de noves textualitats

El desenvolupament de nous dispositius electrònics de lectura no només ha permès la digitalització de llibres publicats en paper, també ha afavorit l’aparició de propostes que experimenten amb les possibilitats que brinda l’entorn digital i els recursos hipermèdia. Dins d’aquest camp, hi ha algunes iniciatives interessants que busquen enriquir publicacions existents amb l’objectiu d’atraure nous públics tot resignificant obres tradicionals.

Aquest és el cas del conte Una ciudad de libros, pertanyent a la col·lecció Calleja interactivo. Es tracta d’una col·lecció produïda pel grup de recerca Atles de la UNED (en col·laboració amb la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat de Salamanca), amb els grups LEETHI, LOEP i ILSA (de la UCM) i el projecte d’investigació eLITE. Els contes enriquits pertanyen al volum titulat Plaga de dracs, de l’autora anglesa Edith Nesbit, traduït i publicat per l’Editorial Calleja en 1923 dins de la seva col·lecció “Biblioteca enciclopèdica de nens”.

Aquesta iniciativa té l’objectiu de fomentar l’interès per la lectura en les noves generacions, acostant-los històries publicades fa anys enriquides amb recursos actuals. Una ciudad de libros es tracta, per tant, d’una edició digitalitzada d’un llibre originalment publicat en paper, amb la particularitat d’incorporar recursos propis de la textualitat digital.

El primer que crida l’atenció és que Una ciudad de libros manté de manera fidel el disseny d’un llibre en paper. Tant la portada com les pàgines interiors s’han digitalitzat mantenint les seves característiques originals. Les pàgines són d’un to marró envellit i transmeten la sensació d’estar davant d’un llibre antic. Pel que fa al contingut, el conte presenta una varietat de recursos que permeten interactuar a diferents nivells. El lector trobarà enllaços que li ofereixen informació ampliada sobre algunes de les dades o personatges esmentats, definicions sobre el significat d’algunes paraules i jocs o propostes d’activitats per fer en família. Es tracta de recursos que no només tenen una finalitat lúdica, sinó que també persegueixen un propòsit educatiu: apropar al públic infantil la cultura de l’època en què el conte va ser publicat i despertar el seu interès en personatges i històries que, si bé en un principi poden resultar llunyanes en el temps, permeten establir connexions amb vivències i tradicions vigents en l’actualitat. La utilització d’aquests recursos és interessant, especialment si pensem en nens en edat escolar. Es tracta d’un tipus de textualitat que permet que el procés d’aprenentatge sigui més ric i que alhora experimenta amb un entorn que és familiar per als nens, com és el digital.

Iniciatives com la col·lecció Calleja interactivo són especialment interessants si pensem en el públic infantil i juvenil, nadius digitals els codis dels quals s’han forjat en un univers en el qual el llibre en paper ha perdut la seva hegemonia com a dispositiu transmissor de cultura. En aquest context, en el qual el lector constitueix itineraris de lectura propis, els nous llenguatges hipermèdia presenten un gran potencial, no només per a enriquir productes ja existents com és el cas de Calleja, sinó que també obren la porta a la creació de textualitats inèdites i noves, creades específicament per al mitjà digital. Sens dubte, les possibilitats d’explorar les relacions entre text, imatge i vídeo són infinites i les editorials s’enfronten al desafiament d’idear productes nous i que aprofitin aquestes potencialitats.

Julieta Retamoso

Graduada en Edición Digital per la UOC

Share