Blanca Busquets al Saló Internacional del Llibre de Torí

21 de maig de 2013

llibres

Del 16 al 20 de maig s’ha celebrat a Torí el Saló Internacional del Llibre, un dels esdeveniments més esperats pels italians, que converteix la ciutat en un lloc d’encontre per a amants de la lectura, escriptors, il·lustradors, traductors, etc. Es tracta d’un esdeveniment únic en què no només els professionals del sector sinó també el gran públic se submergeixen en la literatura, ja que es realitzen des de conferències fins a presentacions de llibres, taules rodones o lectures en veu alta. Enguany, a la XXVIª edició, un dels convidats d’honor ha estat l’escriptora catalana Blanca Busquets.

Pocs dies abans de la Fira va sortir a la llum l’edició en Italià de L’última nevada del cucut (L’ultima neve di primavera, Ed. Piemme 2013); a partir d’aquesta publicació, Blanca va tenir l’oportunitat de venir a presentar el seu llibre al Saló i vam aprofitar l’ocasió per entrevistar-la.

Ariadna: En quin moment et vas plantejar contractar l’agència de l’Anna Soler-Pont? Quina mena de gestions ha fet l’agència Pontas?

Blanca: La meva història amb Pontas té trampa:  l’Anna i jo ens coneixem des de ben petites. Ens vam perdre la pista durant molts anys i jo, que intentava publicar i no me’n sortia, no sabia què era una agència literària. Em sonava a alguna cosa estranya. Fins que algú m’ho va explicar bé i jo també vaig estar segura que allò que acabava d’escriure era publicable. Llavors vaig anar a buscar l’Anna, perquè sabia que havia muntat una d’aquestes agències, i li vaig demanar si m’ajudaria. Em va prendre el llibre de les mans, em va ensenyar a arrodonir els llibres, a retallar… a deixar-ho tot a punt perquè un editor comprés una novel·la. Jo no m’ho podia creure, però va ser així. Tens una sensació estranya quan t’agafen allò que has estat escrivint íntimament i t’ajuden a deixar-ho perquè es pugui presentar al públic. I l’Anna ho va fer amb passió, i amb delicadesa i sensibilitat. D’això deu fer tretze o catorze anys, més o menys. A partir d’aquí, Pontas ha venut tots els meus llibres, el primer a Proa i els altres a Rosa dels Vents. També els ha venut a l’estranger. Treballen molt bé aquí i dominen el mercat exterior. Quan hi ha una oferta negocien per tu. I no van a guanyar carretades de diners si veuen que no et convé per al teu futur d’escriptora. O, en tot cas, t’ho consulten abans i t’aconsellen que no vagis per aquest camí sinó per l’altre, que és més lent però més segur, etc.

Ariadna: Com s’estableix el contacte entre l’editorial catalana i l’editorial italiana?

Blanca: En el meu cas no hi ha contacte entre editorials. El fa Pontas. Si no tens agència, aleshores sí que és l’editorial la que es belluga. Amb agència, no. Va ser Pontas la que va trobar Piemme, es una de les editorials a les quals envien el material publicat dels seus autors que pensen que els pot interessar.

Ariadna: Com es porta a terme tot el procés de traducció i de promoció del llibre? Has treballat directament amb el traductor durant la tasca de traducció a l’italià?

Blanca: En el cas de l’italià, no. Simplement he anat parlant amb l’editora (Grazia Rusticali) d’algunes coses de què dubtava. També em va dir que, si el traductor tenia dubtes contactaria amb mi, però no ho va fer, així que vaig suposar que se’n va sortir prou bé. En el cas de l’alemany, per exemple, sí que vaig contestar moltes preguntes de la traductora. Tornant a l’italià, per a la promoció he col·laborat amb una persona del gabinet de premsa de l’editorial Piemme, Giulia Taddeo, per organitzar tot el que fa referència a la meva visita a Torí.

Ariadna: De part de qui i quan vas rebre la invitació per assistir al Saló de Torí? Com et vas plantejar l’oportunitat?

Blanca: Em penso que va ser a la tardor, que l’editora (Grazia Rusticali) va dir a Pontas que estava treballant perquè al Saló de Torí es presentés el meu llibre. I ho va aconseguir! Quant a l’oportunitat, crec que la resposta és òbvia… Era una gran, gran oportunitat de poder donar a conèixer el meu llibre a Itàlia i de parlar amb els lectors…

Ariadna: A Torí hi has anat sola o t’acompanya algú de l’agència?

Blanca: A Torí ens hem trobat amb una persona de l’agència -la Marina Penhalva- que és qui ha portat tot el meu tema amb Itàlia, però realment hi he anat convidada per l’editorial, i són ells els qui m’han organitzat la presentació i totes les entrevistes amb la premsa del país.

Ariadna: Quina ha estat l’acollida del teu llibre? I la reacció del públic del Saló?

Blanca: M’he quedat impressionada de veure com l’estaven tractant l’editorial, la premsa i el públic, que, per cert, va omplir la sala Blu del Saló de gom a gom. I encara va quedar gent a fora! Encara estic en estat de xoc. I el fet que es convidés per llegir fragments del meu llibre una actriu com Lella Costa ha estat un gran cop d’efecte, per a mi també, perquè em va emocionar molt. És una gran, gran actriu…

Ariadna: Quins avantatges esperes tenir gràcies al fet d’haver presentat l’edició italiana al Saló del Llibre més gran d’Itàlia?

Blanca: Doncs espero que això sigui una bona promoció i que tingui una bona repercussió a tota Itàlia. Espero que serveixi perquè el meu llibre pugui arribar a més gent.

Ariadna: Més enllà d’Itàlia, creus que la presència al Saló t’obrirà portes a altres països? 

Blanca: Això sí que ho ignoro. Si vens molt en un país, els editors d’altres llocs s’hi fixen, però em penso que concretament el Saló és per al llibre italià. Per tant, no crec sincerament que hi tingui res a veure.

 Ariadna: Com va sorgir l’oportunitat de venda dels drets en les altres llengües? Com ha estat l’acollida de les teves obres a altres països on ja s’ha publicat? (Espanya, Alemanya o Rússia) 

Blanca: A Espanya és complicat: els autors catalans no estem de sort. Com que no sóc l’única, no em preocupa personalment, però sí com a societat i com a cultura: per què no es llegeixen els autors catalans (traduïts) és una cosa que no acabo d’entendre. Per què costa tant… No ho sé. A Rússia no sé com ha anat. Rússia és lluny i difícil de controlar. Les coses passen… i prou. A Alemanya ha anat molt bé. El Jersei ha fet unes quantes edicions i ha tingut una excel·lent acollida.

Ariadna: Quan vas crear la teva pàgina web? Com interactues amb els teus lectors? Se t’han adreçat directament algunes editorials via web?

Blanca: La pàgina web l’he creat després del Premi Llibreter, el 2012. M’ho va aconsellar l’Anna Soler-Pont. Em va dir que havíem entrat “a primera divisió” i que s’havia de fer si no em volia quedar enrere. Hi vaig estar d’acord. Fins aleshores només tenia entrada a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Ara, als lectors sempre els dic que em poden escriure al www.blancabusquets.cat. I ho fan i n’estic molt contenta, contesto a tothom (només faltaria!) i és un plaer fer-ho. És una manera d’interactuar amb els lectors. Les editorials es troben a la “home” amb el segell de Pontas que coneixen bé, i saben que, si volen res de mi, s’hi han d’adreçar. De fet, les editorials catalanes ja saben que sóc a Pontas i, quan volen parlar de mi, ho fan directament amb l’Anna quan s’hi veuen per altres coses. Som en un país petit, tothom es coneix…

 Ariadna: Com és que no tens entrada a Viquipèdia?

Blanca: Ni m’ha passat pel cap. L’hauria de tenir? I això qui ho fa? Ho he de fer jo? Ja veus, l’enquesta va a l’inrevés, ara…

Ariadna: Quin ús fas de les xarxes socials? Com dinamitzes el Facebook? És una tasca que portes a terme personalment o t’ajuda l’agència?

Blanca: Tot això ho faig personalment, però l’agència també té Facebook i Twitter, i, si hi ha res que em toca a mi em retuitegen o ens fem clic a “m’agrada” mútuament i aquestes coses. I jo sí, tinc Facebook (perfil personal i pàgina literària) i Twitter. Entre els articles setmanals i les coses que vaig fent de literatura, crec que els tinc força actius. Simplement penjo tot el que faig i tot el que em fan (relacionat amb llibres, és clar). També es poden veure a la pàgina web.

Ariadna: Què opines sobre el món del llibre digital? I els nous dispositius de lectura?

Blanca: Jo tinc e-reader i em va de perles. Malauradament per a un esperit romàntic com jo, però, crec que el paper té els dies comptats: llegir en digital té els seus avantatges i els seus inconvenients, però és el futur, i al futur no se’l pot combatre. Ara bé, hem de fer alguna cosa per salvar els escriptors (si tothom es baixa els llibres gratuïtament arribarà un moment en què no podrem penjar-los), les llibreries (no sé com podríem adaptar-les als nous temps) i, és clar, les editorials. Però no em demanis què, perquè no ho sé.

 Ariadna: Has signat drets per a l’explotació digital dels teus llibres?

Blanca: Avui ja va inclòs en tots els contractes de llibres que signes amb una editorial. És una clàusula.

Ariadna: Per acabar, si has tingut temps de visitar el Saló del Llibre de Torí; què t’ha semblat?

Blanca: Meravellós. És un plaer veure un lloc tan gran, tan ple de llibres i de tanta, tantíssima gent que decideix passar unes hores o tot un dia allà… Hi ha llocs on gairebé no et pots moure… Hi ha famílies senceres, pares, avis, nens… És molt emocionant. També hi ha moltes conferències i presentacions… És l’art d’acostar les lletres al públic que les estima… que, en el cas de Torí, és moltíssim. M’ha impressionat.

(Visited 9 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Alumna de la tercera edició del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62
Comentaris
Deixa un comentari