Deu coses a dir en veu alta sobre llibreries i digitalització

Comunicació presentada per Marià Marín i Jaume Subirana en el I Congrés de Llibreters de llengua catalana, Tarragona (10-12 febrer 2012)

Cal prendre’s seriosament el fenomen de la digitalització. Primer, perquè comporta un canvi en el model tradicional de negoci del sector editorial en conjunt. I segon, perquè enllà d’això modifica també (o acabarà modificant) els hàbits i el concepte mateix de lectura. No ens referim a la digitalització entesa com una mera innovació o modernització tecnològica, com una introducció d’eines i dispositius nous, sinó en termes de revolució: parlem d’un conjunt de canvis radicals que van més enllà del llibre-objecte i que abasten diversos àmbits professionals i el lleure i la cultura en el seu conjunt.

S’alteren les relacions –i les condicions econòmiques d’aquestes– entre els diversos actors de tota la cadena del món del llibre, de l’autor/productor al llibreter/minorista, tot passant pels lligams comercials dels autors amb agents i editors, i dels llibreters amb distribuïdors i editors. Canvien els costos, canvien els preus i els percentatges que hi van associats, canvien algunes de les funcions tradicionals i canviaran també –quan no se suprimeixin directament– alguns canals.

I tot plegat té lloc a escala global, cosa que genera preguntes, les més cabdals de les quals serien dues: si els papers (o fins i tot l’existència) dels actors que avui coneixem mantenen el seu sentit (i, en conseqüència, el seu futur), i si davant d’un fenomen conduït per operadors d’abast mundial (alguns, a més, externs al món del llibre tradicional: empreses tecnològiques) tenim marge d’acció local, si aquest marge és gran, petit, escàs o cap ni un. Fetes aquestes consideracions introductòries, anem a les deu coses que ens sembla que a hores d’ara és bo de dir en veu alta –i més en un fòrum com aquest– en relació amb la confluència de llibreries i digitalització.

1.      La indústria editorial és un clúster tradicional a Catalunya

Les indústries creatives, de manera destacada l’editorial, són des de fa dècades un motor econòmic a casa nostra, com ho demostren les dades macroeconòmiques: aportació al PIB, pes del VAB cultural o el fet que Catalunya sigui la sisena regió europea pel que fa al nombre d’ocupats en aquestes indústries. La dada és rellevant, perquè el sector editorial es defineix com un clúster que es caracteritza per aplegar alhora el talent i la creativitat, la formació, la facturació i la internacionalització. A més, es relaciona amb d’altres sectors, de l’audiovisual, als videojocs i el turisme, per dir-ne tres de fort impacte. En aquest ordit, les llibreries representen una xarxa formidable d’implantació territorial, de prescripció cultural i de presència lingüística. A més són encara, en el seu conjunt, el primer canal de venda de llibres.

2.      Els continguts digitals acaben de néixer i creixen sense aturador

Els continguts digitals (que, si ho comparem amb la tradició editorial del país, com qui diu acaben de néixer) representen a hores d’ara el 45,5% de la facturació de la indústria de continguts i serveis audiovisuals de l’Estat, i es preveu que siguin el segon mercat en aportació al PIB. Les plataformes de continguts, els clubs de consumidors i afeccionats, els sistemes de venda de productes i d’entrades i les xarxes d’equipaments actuen com a multiplicadors dels seus públics potencials.

3.      El Wait and see és la millor manera de quedar fora de joc

S’estén al sector editorial (sobretot entre distribuïdors i llibreters) la preocupació per l’adveniment de la digitalització. Els editors també s’amoïnen, però fan veure que no gaire, escudats en la irrellevància –de moment– del volum del comerç electrònic de llibres, en proporció més que inversa a les inversions a què cal fer front per dedicar-s’hi. Ara bé, saben els nostres editors que el Queda’t quiet a mirar què passa abans de fer-hi res és segurament la pitjor de les actituds empresarials? Saben que el mercat digital és encara marginal (3%) però no para de créixer exponencialment? Si ho saben, per què els costa tant refer els models de negoci, aplicar inversions, crear noves plataformes de distribució, fer màrqueting digital i usar les xarxes socials?

4.      Europa també hi juga, i pren partit

Europa (la Unió Europea) és un agent potser no evident, però a tenir en compte. Per qüestions més cabdals que no sembla. N’apuntem tres: la normativa compartida en matèria de propietat intel·lectual a nivell dela Unió, l’oposició al desembarcament sense condicions de Google Books, i la igualació (a l’alça) de l’IVA dels aparells lectors per part de diversos països (França n’ha estat el darrer, el desembre de 2011), que és molt probable que acabi essent una decisió comunitària.

5.      A Frankfurt es dóna per suposat el canvi de fase

Les cròniques dela Firade Frankfurt de 2011 parlen d’espais sense llogar i de cap gran novetat, ni d’autor ni de gènere, però d’una consciència clara que ja som en l’època de l’edició digital i, més encara, en la de la producció de continguts multimèdia. Superada la fase inicial de digitalitzar fons i d’engegar, des del sector, plataformes (Libranda, Leqtor, Edi.cat, Ebooks.com, etc), ara toca jugar la partida amb les normes de joc de grans actors forasters: Google, Amazon, Apple i Kobo. Els que distribueixen i venen, en digital i en paper, fabriquen i venen els aparells lectors: obren i tanquen el cercle, imposant unes condicions i uns marges que fan patir els editors i tremolar els llibreters, però que obren els ulls als autors i enllamineixen molts consumidors.

6.      Les dades parlen soles… quan ens les mirem totes

La facturació de llibre-paper cau a tot el món, mentre que els continguts digitals no paren de créixer: el 2010 un 200%, segons la consultora Futuresource. Però els editors catalans i espanyols segueixen parlant de la petitesa del percentatge de vendes actuals del llibre electrònic. Els resultats del The Digital Census de 2011 demostren que més de la meitat dels qui treballen en el sector pensa que les vendes d’ebooks superaran les vendes de llibres-paper a finals d’aquesta dècada. Amazon ja va batre un rècord molt significatiu al primer trimestre de 2011: va vendre un 15% més de llibres digitals que de llibres en paper, amb uns ingressos superiors als 10.000 milions de dòlars. La disposició de més i millors aparells, dels e-readers a les tablets, l’alfabetització digital de la població i el desembarcament de les grans empreses de plataformes aniran accelerant aquest procés.

7.      Els lectors busquen la satisfacció com a consumidors

Els lectors s’estimen les “seves” llibreries de capçalera, però no queda pas clar que contraposin aquest amor a un menyspreu per les lletres virtuals. Més aviat sembla que advoquen per la compatibilitat i la coexistència de totes dues realitats. Hi ha una generació jove que està modificant (i aviat com adults ja haurà modificat) els seus hàbits i els comportaments de percepció i de consum culturals. I ho haurà fet en un lapse de temps extraordinàriament breu. Per això, autors i lectors són els qui més adhesions demostren envers els llibres electrònics i les grans plataformes: més difusió, més abast, una relació més directa entre lectors i entre creadors i lectors, més diners per a l’autor i menys cost per a qui el llegeix. Més facilitat, més comoditat, més oferta… L’accés digital a la compra i a la lectura de llibres compleix una funció i/o satisfà (millor) una necessitat.

8.      L’objectiu ha de ser anar a favor del lector/consumidor

Oferir-li allò que els altres (que Internet) no resolen prou bé: convertir les llibreries en espais socialment significatius on passin coses, on s’hi estigui bé, on ens coneguin, on ens aconsellin amb criteri, on aprenguis alguna cosa. Aquestes llibreries (a Catalunya n’hi ha unes quantes) són les que valdrà la pena lluitar per conservar… al costat de l’electrònica. Les llibreries s’haurien de sumar a l’eixamplament en curs de les formes de llegir amb una ampliació de la seva cartera de serveis, adaptada als gustos i necessitats dels clients, als nous hàbits lectors. En tenim un exemple (tot i que la iniciativa parteix de l’editor) amb Harper Collins, que el passat setembre anunciava la seva associació amb On Demand Books per posar en circulació 5.000 títols exhaurits mitjançant la impressió a demanda des de llibreries. No adaptar-se comporta una pèrdua cultural segura, més encara per al nostre país i per a la llengua catalana.

9.      Canvien les maneres de comprar, però també les de llegir (o a l’inrevés)

Semblarà paradoxal, però la lectura, activitat solitària per definició, cada cop és més una “lectura social”, gràcies a l’ebook i a Internet. Els canvis digitals en el suport, en l’oferta, en els sistemes de comercialització… creen nous hàbits i també nous lectors on abans n’hi havia de refractaris. Hi haurà potser tres categories de lectors: els tradicionals, els digitals i els ambivalents? En aquesta bugada, es perd el llençol de la capacitat de lectura seqüencial? La societat de la informació, imposa la necessitat d’esdevenir lector? En aquest canvi, hi guanyen pes les lectures professionals i les socials? Caldrà actuar de manera diferenciada segons els tipus de lectura/lector? O es tracta tan sols de diferències de suport i d’hàbits?

Amb la transformació de les maneres de llegir s’hi relaciona la transformació del negoci en si, i s’exigeix l’adaptació de cadascun dels agents i d’aquests entre ells. Creadors i sector, però també mitjans de comunicació, prescriptors i mediadors, hauran de ser més oberts, més flexibles i treballar de forma més interactiva. Això afecta també la política, que haurà d’imaginar nous sistemes d’acció industrial i cultural sobre aquesta multiplicitat de canvis i d’agents, i nous sistemes de suport a iniciatives aparentment empresarials (les llibreries, per exemple) però també socialment i localment significatives.

10.  Amazon puja, Borders cau

Som davant d’un nou paradigma definit per dos condicionants rellevants:

1) L’entrada d’agents nous i externs al sector (plataformes, fabricants electrònics), que sovint imposen regles de joc alienes i noves i alteren les condicions de mercat existents, regulades i pactades.

2) La globalització del mercat editorial digital. Si bé té avantatges evidents com l’eixamplament de mercats, té també caires d’amenaça, com ara el monopoli dels gegants, el perill de reducció o fins marginalització de la indústria local, de determinats tipus de lectura (assaig, alta literatura) o de la producció cultural d’alguns països, cultures o idiomes (cas de la in/visibilitat del català).

Un exemple paradigmàtic de canvi en els actors de tot plegat, pel fet de no sortir-se’n que l’abocà a la fallida la tardor passada, ha estat el de la prestigiosa cadena de llibreries nord-americana Borders. A l’altre plat de la balança, com exemple de nou actor mutant i expansiu, Amazon. Present als Estats Units, al Canadà, a la Gran Bretanya, a França, Alemanya, la Xina, el Japó,  Itàlia i, des de setembre de 2011, també a Espanya, ven a Internet vuit categories de productes diferents: llibres (diversos idiomes, inclòs el català), cinema-tv i música, electrònica, informàtica, videojocs, joguines, petits electrodomèstics i rellotges. Amazon, i això segurament és el més rellevant, ha tancat el cercle de la comercialització de continguts digitals: ja ha tret el seu propi navegador, Amazon Silk, que li permet conèixer els hàbits de la clientela, i la seva pròpia tauleta, la Kindle Fire, que funciona amb Android i té connexió 3G, pensada per al consum i compra de llibres, pel·lícules, revistes, aplicacions i música en lloguer, descàrrega o streaming.

Això espanta els llibreters Tot plegat, el panorama que apuntem i el conjunt d’aquestes deu afirmacions, espanta molts llibreters. És ben natural, però la base per a la millor reacció sempre passa per una percepció tan informada, àmplia i contrastada com sigui possible de les qüestions. També d’allò que ens atemoreix. Dit, això, davant de la pregunta “I què s’hi pot fer?” proposem tres actituds, a manera de conclusió:

No actuar sols. Mirar d’actuar gremialment, sectorialment també. I actuar pensant en la lectura tant com en la indústria. Sense indústria (sense sistemes, plataformes, xarxes de distribució, agents i mediadors, crítica) s’encongeix el sistema cultural i s’estreny el marge per a la lectura, i doncs per al negoci. Davant d’això, què els cal als llibreters? Sobretot eines financeres per a una reconversió imprescindible, per tal d’esdevenir focus culturals i de negoci proactius, definits per un segell de qualitat que es fonamenti en cinc fortaleses: la disposició d’un fons gran i ric, la capacitat de servei, l’arrelament social/local, una alta formació i una alta tecnificació.

Actuar sense por a equivocar-se. Cal seguir i aprendre a entendre, sectorialment, els moviments de la revolució digital i, a partir d’aquí, definir circuits i protocols d’actuació compartits, fixar recursos, establir indicadors de mesura i fer-ho amb el mètode prova/error, perquè ningú no sap a hores d’ara realment, exactament, què s’ha de fer i com.

Buscant noves mirades i un concepte de lectura ampli. Pensar un model de negoci interrelacionat amb la resta de la cultura i de les necessitats socials i professionals, i amb l’objectiu d’ajudar a crear i a mantenir uns lectors que volem que en siguin més encara i més de tot. La digitalització altera el món del llibre i de les lletres i hi penetra de forma implacable però més lenta que no ens pensàvem, potser en part a causa de la crisi econòmica i financera. Això ens atorga un espai i un temps per reflexionar-hi. La qüestió genera molta literatura, també bastanta parauleria, i en general els dubtes (també les pors, i alguns prejudicis) predominen sobre les asseveracions. Però el que és segur és que l’actitud del seu i espera és la pitjor de totes les opcions possibles.

Marià Marín i Torné: Director de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Indústries Culturals de 2004 a 2011. Consultor de l’assignatura “Tecnologia digital i promoció de la lectura” del postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62. Membre de la comissió “Llibre i lectura digital” del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes.

Jaume Subirana i Ortín: Escriptor i professor de la UOC, on l’any 2000 va crear el portal sobre literatura LletrA i el curs 2010-11 va posar en marxa el postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació. De 2004 a 2006 va ser director de la Institució de les Lletres Catalanes.