Els clàssics catalans en ruta a les biblioteques públiques

6 d'abril de 2013

 

rosaalsllavis1

Posar en circulació els clàssics no és pas feina fàcil, tot i que fer ruta al seu costat garanteix sempre un trajecte segur que, a més, acostuma a ser sorprenent. Tanmateix, la seva quietud en els prestatges de les biblioteques evidencia el paper secundari que tenen com a companys del viatge lector, relegats d’habitud per l’allau de novetats fugisseres que s’imposen mediàticament.

Justament, ara fa uns mesos, un grup d’intel·lectuals manifestà públicament, amb un to molt crític, la necessitat d’incrementar la presència dels clàssics catalans a la xarxa de biblioteques públiques del país. Una bona part de l’argumentari del manifest evidenciava, tot sigui dit, un desconeixement notable de la realitat bibliotecària; ara bé, entre les raons exposades n’hi havia una d’inqüestionable: les biblioteques públiques, si més no les més importants, han de disposar ineludiblement dels clàssics de les lletres catalanes.

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya va entomar la crítica i, com no podia ser d’altra manera, va assumir el compromís de reforçar una de les funcions bàsiques de tota biblioteca pública i, específicament, del Servei que els dóna suport: promoure i difondre de la millor manera possible la tradició cultural de la comunitat.

Per tal d’avançar en la consecució d’aquest objectiu, el Servei ha desplegat, al llarg del darrer any, diverses línies d’intervenció destinades a incrementar la presència dels nostres clàssics a les biblioteques. Les actuacions adoptades, com veurem tot seguit, tenen una visibilitat molt desigual; tot i així, cada una d’elles contribueix en certa mesura a garantir que les veus mestres que s’hostatgen en els prestatges de les biblioteques no quedin esmorteïdes per la fressa dels nouvinguts que demanen pas.

Una de les iniciatives que cal destacar és l’acord de col·laboració entre el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i l’associació Espais Escrits, que s’ha presentat amb el nom Els clàssics catalans en ruta. El projecte té com a objectiu acostar el patrimoni literari als lectors i per aconseguir-ho disposa un seguit de fórmules per concertar cites amb els clàssics en l’agenda d’activitats de les biblioteques públiques.

4d91b175866a3

L’acord traça tres possibles itineraris o punts de trobada entre les biblioteques i els centres associats a Espais Escrits, Xarxa del Patrimoni Literari Català: 1) fer rutes literàries amb els membres dels clubs de lectura de les biblioteques, a través de les quals descobrir espais i paisatges vinculats a un autor i la seva obra; 2) escollir com a lectura dels clubs les obres d’autors representats als Espais escrits, i disposar d’especialistes vinculats a la Xarxa per comentar-les; i 3) oferir als lectors la possibilitat de fer-se Amic d’Espais Escrits i obtenir així informació sobre les activitats literàries que organitzen els membres de la Xarxa.

Una altra de les actuacions fonamentals per impulsar la presència dels clàssics catalans en l’espai bibliotecari consisteix a prioritzar-ne les obres dins del Sistema d’Adquisició Bibliotecària (SAB), sistema amb el qual el Servei de Biblioteques gestiona els ajuts a l’Edició en Català a través d’un programa d’adquisicions per a les biblioteques públiques de Catalunya. Els criteris de valoració del SAB prioritzen la tria de les obres bàsiques o canòniques de la tradició cultural; punt de partida indispensable en la formació de les col·leccions de les biblioteques.

Des del Servei de Biblioteques s’estan endegant, a més, altres actuacions per reforçar el paper dels clàssics en la xarxa bibliotecària catalana com ara una diagnosi de l’estat de les col·leccions actuals de les biblioteques a partir d’un cànon proposat per la Institució de les Lletres Catalanes; o bé el disseny d’accions conjuntes amb la Fundació Lluís Carulla i l’Editorial Barcino, en el marc de la iniciativa modèlica d’Amics d’Els Clàssics; un cercle d’amistats en el qual no hi haurien de faltar aquelles biblioteques que els atorguen un tracte singular.

De moment, és bo saber que els clàssics de les lletres catalanes es troben disponibles, matí i tarda, a 365 biblioteques que, amb més o menys encert, s’esforcen per difondre el patrimoni literari i tracen rutes per conèixer-lo. Tanmateix, fóra bo i convenient estalviar un excés de protagonisme als serveis bibliotecaris en la tasca tan lloable com exigent d’apropar els clàssics a la comunitat lectora.

Els editors, els llibreters, els crítics, els docents o els acadèmics, comparteixen cartell en l’escenari cultural a l’hora d’atendre els mestres de la tradició com es mereixen. Uns renovant les edicions dels títols fonamentals de les lletres catalanes (molts dels quals ja només es troben disponibles a les biblioteques); d’altres difonent-los i, els més autoritzats, renovant el discurs crític que n’actualitza les lliçons. Caldrà convenir, doncs, que només a partir d’un diàleg obert i d’una intervenció conjunta de tots els agents implicats serà possible articular iniciatives potents per aconseguir tenir-los amigablement com a companys de viatge, segurs i sorprenents.

(Visited 2 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Jordi Llobet. Cap de Gestió de la Col·lecció al Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Professor col·laborador del Màster d’Edició Digital de la UOC. @Jllobetd
Etiquetes
Comentaris
Deixa un comentari