Les llibreries, en perill d’extinció?
17 de maig de 2012
Marià Marín, consultor de l’assignatura Tecnologia digital i promoció de la lectura, va assistir-hi i n’ha fet una crònica de butxaca.
Moderava Oriol Izquierdo (director de la Institució de les Lletres Catalanes) i debatien Rosa Viñallonga (llibretera de La Gralla, grup Bestiari) i Manuel Sanromà (entre moltes activitats, és un dels pioners del domini cat).
El debat no se centrava pas en si la digitalització matarà les llibreries, però n’era un dels temes centrals. Les cinc consignes principals van ser:
1. Els negocis canvien, sempre ha estat així: forns de pa, farmàcies i cases de revelat fotogràfic…
2. La por paralitza: els canvis eliminen models però obren noves oportunitats. S’explica el cas dels plànols. Ja no se’n fan gaires, perquè els smartphones i els iPads i els gps són més còmodes, el que no canvia és la necessitat de viatjar (al contrari, creix); per tant, el producte continua sent necessari, encara que canviï.
3. Per sobre/viure com a negoci cal: ser un bon professional, estar a l’aguait de la modernització (o t’escombren), i liderar els processos (o te’l lidera un altre i el negoci és selvàtic). Per tant, el risc ha de fomar part de la cultura empresarial, també del llibre (ho deien en magna expressió pròpia d’Esade: Qui no arrisca, no pisca).
4. Les tecnologies digitals hi són per a quedar-se. Afegim-nos-hi. S’explica un cas: la banca electrònica més avançada és al tercer món. Explicació: aquí tenim un caixer a cada cantonada. Érem els millors fa uns anys; ara, estar al dia té un cost enorme: cal desmantellar un sistema (amortitzat o no) per implantar-ne un altre. Qui parteix de zero ho té més fàcil. S’explica que en un mercat d’un país africà, on no hi havia electricitat, dos pastors van intercanviar patates per una cabra amb el mòbil, i ni tan sols van fer transferència! Els van encarar (com els videos que veiem a YouTube) i negoci tancat. El mòbil és l’estri més acceptat al món: n’hi més de mil milions més que no pas persones…
5. La llibreria canviarà perquè el món ha canviat, però la constatació de la memòria, la voluntat de dir, la necessitat de saber, hi són. És més, Internet i les TICs són, també, selvàtics: més que mai ens cal educació, discerniment, seny, esperit crític, i el llibreter ens ho pot facilitar. El llibreter també pot facilitar-nos la impressió digital a demanda d’aquell llibre editat el 1893 que tant m’agrada i que cap editor tornarà a fer.
