Les tres “r” del reciclatge llibreter

30 de setembre de 2013

Octubre és un mes de reflexió per al sector editorial. Amb el peix del llibre de text ja venut, les lectures prescriptives (o socialitzades) ja encarrilades i les principals novetats de tardor als aparadors o als fogons, comencem a pensar ja en clau 2014. Aquesta setmana se celebra una nova edició del Liber (enguany, a Madrid) i el dia 9 arrenca la Fira de Frankfurt, la cita estrella en l’agenda d’aquells professionals del món del llibre que es mouen en l’àmbit de la compravenda de drets. Tot just el dijous dia 10 hi ha programada la segona edició de les jornades “Els reptes de l’edició digital de la UOC”. Sort d’aquell que té el do de la ubiqüitat!

El ben cert és que la dosi de reflexió en veu alta que aporten els simpòsiums, les taules redones i els fòrums sectorials és més necessària ara que mai, perquè el canvi de paradigma en el món del llibre ens obliga a “repensar l’ofici, reformular-ho tot i reubicar-nos contínuament”, com afirmava Marià Marín en la seua intervenció durant la primera edició d’Els reptes de l’edició digital (ací el vídeo). Aquella sessió ens va deixar amb ganes de saber-ne més, i per això el semestre passat vam convidar Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya, a debatre amb els alumnes del Postgrau Llibre i Lectura en la Societat de la Informació UOC-Grup 62. Així, l’alumnat hi va tenir l’oportunitat de formular-li qüestions referides als canvis complexos (i diversos) que afecten específicament els punts de venda de llibres.

És evident que alguna cosa es mou en el sector de les llibreries: per la conjuntura econòmica i també per una modificació dels hàbits dels lectors. “Els canvis —ens explicava Marín— són de naturalesa molt diversa: de canals de comunicació, de consum, de transmissió de la informació, de models de negoci, de les formes de llegir, de la globalització dels mercats… tot un seguit de vectors que fan que els models industrials vigents fins ara, com els models de negoci i de comercialització, senzillament no serveixen, han periclitat. Així de clar i de català”.

Marià_Marín

Al debat amb Marià Marín no va tardar a sorgir una qüestió clau en la reconversió del sector del llibre: com afecta la generalització del llibre electrònic el negoci de les llibreries? “Els llibreters —reflexionava Marín— sabem que la realitat digital ja s’ha instal·lat entre nosaltres i cal ser-hi, ja, avui, ara. No ens demanem si ens plau o no. Fa ben bé cinc anys que l’edició i la compra de llibre en paper decau a tot Europa occidental, mentre que la lectura digital, legal o no, creix sense parar. Ens adaptarem sí o sí. Passa, i és greu, que ens arreplega en plena crisi econòmica i financera, amb un ensorrament del consum”.

El futur està per fer, el fem cada dia, i els indicador i les tendències, ben analitzades, poden contribuir a construir camins nous o taules de salvació més o menys estables. Per reconvertir-se, però, cal invertir. Tal com deia Marià Marín: “vendre llibres és un negoci i no podem defugir la realitat d’atur, de pobresa i de crisi econòmica i financera globals. Estem obligats a adaptar-nos a aquesta foto, i entendre que per a ser romàntics primer hem de ser molt pragmàtics”. En aquest sentit, dues les línies estratègiques sectorials que les llibreries treballen per a innovar són Liberdrac, una marca digital des de les llibreries, i Libridata, un sistema que pretén millorar l’eficiència en el trànsit del llibre i l’anàlisi del comportament dels mercats per adaptar-s’hi, des de la producció (editors) a les vendes (llibreries).

Preocupa també molt la desaparició de llibreries que provoquen la baixada de vendes i el pes creixent de les grans cadenes. Però, per sort, allà on alguns només hi veuen problemes, altres s’entesten a trobar-hi solucions. “Pel que fa al llibre —ens deia Marín— hi ha concentracions editorials internacional, i una sensació creixent que tot el món llegeix el mateix. Però, en paral·lel, aquest fenomen genera escletxes que les grans empreses no cobreixen, de manera que obren oportunitats cada cop més nombroses a editorials petites, especialitzades o no, i a les llibreries de proximitat, que dominen en qualitat i en un factor clau en l’abassegadora massificació digital: la prescripció. Perquè com més es multipliqui l’oferta, més necessitat d’una veu experta en qui confiar: el llibreter”. I conclou: “hi ha llibreries quan i on la població (la gent, l’escola i el govern) consideren la cultura i la civilitat com a valors rellevants”.

En aquest curs 2013-2014 tindrem el goig de comptar de nou amb Marià Marín a l’aula virtual del postgrau. Serà una nova oportunitat per als alumnes de trobar algunes solucions a les tres “r” del reciclatge editorial: repensar, reformular i reubicar. Una tríada que ha de garantir el futur sòlid que desitgem per a les llibreries, que Marín veu amb optimisme: “Mentre hi hagi ànsia de llegir, hi haurà llibreries, i hauria d’importar poc com siguin… mentre hi siguin!”.

Matrícula oberta al Postgrau Llibre i Lectura en la Societat de la Informació UOC-Grup 62 fins al 16 d’octubre.

 

(Visited 11 times, 1 visits today)
Autor / Autora
(Carcaixent, 1974) és director de l'editorial Sembra. Llicenciat en Periodisme i Màster en Gestió Cultural, col·labora en diversos mitjans i és autor del llibre de foment lector Llegir per a créixer. Gestiona el bloc sobre el món del llibre i l’edició Tirant al cap. Imparteix docència al programa del Màster d’Edició digital
Etiquetes
Comentaris
Deixa un comentari