Blog del Máster de Edición Digital
Laberint dodecaèdric, aquest és el títol d’un relat d’intriga que ha impulsat la Universitat Oberta de Catalunya a través de l’Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència. Un projecte innovador dels investigadors de la UOC, explicat al web hihahivaunapiulada, per fomentar l’escriptura oberta d’un relat a partir de frases d’un màxim de 140 caràcters, i amb el suport de Marius Serra.
Una nova edició del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62 ja s’ha posat en marxa. Des de fa unes dies tots aquells interessats en saber desenvolupar estratègies creatives i eficients entorn del llibre en temps d’Internet poden matricular·se en el pròxim curs.
La projecció internacional de la literatura és un dels reptes indefugibles de l’edició digital. Per aquest motiu, la UOC, en col•laboració amb l’Associació d’Editors del País València, ha organitzat una jornada al voltant d’aquest tema que tindrà lloc a València el pròxim 14 de juny. L’objectiu d’aquesta iniciativa és mostrar fins a quin punt estan canviant els actors i els processos d’internacionalització de la literatura en el marc de la societat de la informació i proporcionar estratègies de promoció de llibres i escriptors més enllà del domini lingüístic propi.
La jornada comptarà amb la participació de Teresa Iribarren, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i directora acadèmica del postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació, Simona Škrabec, assagista, traductora i col·laboradora docent del postgrau i Luz Castro, enginyera informàtica i sòcia directora d’Imaxin Software.
Des d’aquest enllaç us podeu inscriure.
A continuació podeu consultar el programa complet i l’horari de la Jornada.
El llibre digital és a la boca de tothom i suscita polèmica. Avui encara és un negoci de futur: tot just representa un 5% de la facturació total. La lentitud amb què s’obre aquest mercat ja ha causat una baixa: fa un mes la distribuïdora de continguts digitals 36L Books, propietària de la llibreria digital Leqtor, va anunciar que plegava. Raó principal: manca de continguts. L’empresa, doncs, apuntava directament al sector editorial. Xavier Mallafrè, parla de la situació actual del llibre digital i de com han d’assumir els editors la transformació que implica. Xavier Mallafré és el director general del Grup 62, empresa col·laboradora del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació.
Bon, François. Après le livre. Paris: Éditions du Seuil, 2011. (Debats). 274 p.
Per Jordi Llobet
Mentre la incertesa sobre el futur del llibre convoca nombrosos debats, ara inquietants ara apassionats, l’escriptor i editor François Bon (1953) passa full i obre pantalla, amb la voluntat de convèncer-nos que ja ens trobem en l’escenari posterior al llibre. Una llarga experiència en l’art de l’escriptura digital i en l’edició de llibres electrònics són una bona carta de presentació d’un autor que trasllada a l’ordre imprès les reflexions publicades anteriorment en la seva pàgina web i el seu bloc: Le tiers livre.
S’apropa l’estiu, un bon moment per la formació i així estar més preparats per als nous temps. Per 
aquest motiu, des de la UOC hem posat en marxa tres nous cursos al voltant del llibre i l’era digital: Edició digital de textos, Internacionalització de la llengua catalana: El cas de Jaume Cabré i L’aprenentage/ensenyament de la llengua i la literatura des de les TIC. Ja tenim la matrícula oberta! Voleu més informació? Podeu seguir llegint…
Debat presentat per Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, dilluns 14 de maig a l’Ateneu Barcelonès.
Marià Marín, consultor de l’assignatura Tecnologia digital i promoció de la lectura, va assistir-hi i n’ha fet una crònica de butxaca.
Moderava Oriol Izquierdo (director de la Institució de les Lletres Catalanes) i debatien Rosa Viñallonga (llibretera de La Gralla, grup Bestiari) i Manuel Sanromà (entre moltes activitats, és un dels pioners del domini cat).
Comunicació presentada per Marià Marín i Jaume Subirana en el I Congrés de Llibreters de llengua catalana, Tarragona (10-12 febrer 2012)
Cal prendre’s seriosament el fenomen de la digitalització. Primer, perquè comporta un canvi en el model tradicional de negoci del sector editorial en conjunt. I segon, perquè enllà d’això modifica també (o acabarà modificant) els hàbits i el concepte mateix de lectura. No ens referim a la digitalització entesa com una mera innovació o modernització tecnològica, com una introducció d’eines i dispositius nous, sinó en termes de revolució: parlem d’un conjunt de canvis radicals que van més enllà del llibre-objecte i que abasten diversos àmbits professionals i el lleure i la cultura en el seu conjunt.
S’alteren les relacions –i les condicions econòmiques d’aquestes– entre els diversos actors de tota la cadena del món del llibre, de l’autor/productor al llibreter/minorista, tot passant pels lligams comercials dels autors amb agents i editors, i dels llibreters amb distribuïdors i editors. Canvien els costos, canvien els preus i els percentatges que hi van associats, canvien algunes de les funcions tradicionals i canviaran també –quan no se suprimeixin directament– alguns canals.
Bernat Puigtobella, editor de Núvol.com, és durant aquesta setmana el nostre convidat 
a l’aula d’Internacionalització de la literatura en temps d’Internet. Atès que un dels temes que tractem en aquesta assignatura és el de les fires del llibre internacionals, li hem demanat que conversi amb els alumnes sobre aquests grans esdeveniments comercials. Puigtobella, que fa anys que hi assisteix com a editor literari, valorarà fins a quin punt la digitalització està propiciant canvis en fires com ara la de Frankfurt, Londres i Guadalajara.
En els darrers decennis les tecnologies de la informació i de la comunicació han modificat radicalment les formes de producció, distribució i consum de continguts. La indústria està experimentant un canvi de paradigma que, de manera irreversible i a una velocitat de vertigen, està capgirant el perfil i el modus operandi dels agents implicats en tota la cadena de producció de continguts i productes culturals en un mercat supranacional i multilingüe. Com és prou sabut, la música, el cinema, la fotografia, els videojocs, els diaris, les revistes i els llibres són concebuts —bé per professionals, bé per amateurs— cada vegada més segons uns patrons propiciats per Internet i són abocats a la Xarxa —bé per a treure’n un profit comercial, bé per compartir-ho de manera gratuïta— amb la voluntat d’arribar a qualsevol lloc del mapamundi on hi hagi connexió.
