Roger Chartier. 2018. Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro

Roger Chartier, Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro. Colombia: Cerlalc, 2018.

por Roger Prims

Sin duda, el universo del libro se enfrenta a un cambio de paradigma, muy marcado por la tecnología, sí, pero con otros elementos que parecen problematizar el futuro de instituciones y negocios vinculados al libro como objeto y como concepto, principalmente las bibliotecas y las librerías.

En el opúsculo Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro, Roger Chartier, el historiador de la cuarta generación de la Escuela de los Anales, especialista en historia del libro y de las ediciones literarias, reflexiona sobre los retos actuales que afrontan librerías y bibliotecas, libreros y bibliotecarios, en virtud de las transformaciones que ha experimentado el circuito del libro, con formas de producción y comercialización radicalmente nuevas (especialmente las vinculadas a la digitalización) que van acompañadas inseparablemente de nuevos hábitos en la lectura y nuevas inquietudes en torno a la conservación y la transmisión del patrimonio textual.

Lejos de predicciones apocalípticas, Chartier transita panorámicamente por la genealogía de la librería y la biblioteca para mostrar que ambas han sido expuestas desde sus momentos fundacionales a retos y embates adversos que las han obligado a emprender transformaciones para adecuarse a escenarios cambiantes. Las librerías convivían con la edición hasta el primer tercio del siglo XIX, mediatizadas por el capitalismo comercial y el patrocinio, hasta que la segmentación de las actividades conllevó nuevas competencias a la forma de venta de libros. Competencias que se reproducen hoy en forma de grandes superficies, imperios multimedia y empresas que vía internet concentran venta, edición y distribución, todo mientras el porcentaje de lectores (sobre todo los forts lecteurs) va disminuyendo.

Leer más

Las otras caras del libro

dialegs-portadaLas otras caras del libro. Conversaciones entre profesionales del mundo de libro, moderadas por Albert Forns.

Varias instituciones y empresas del mundo del libro de Barcelona nos invitan a asistir a cinco actos públicos, concebidos a modo de diálogo, en los que dos expertos conversarán en torno a cuestiones vinculadas con la creación textual, las profesiones de la industria editorial, las librerías y las bibliotecas.

Los diálogos, que se celebrarán en cinco espacios de referencia literaria de la ciudad (sede de la Editorial Comanegra, Biblioteca Andreu Nin, Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Ateneu Barcelonès y Llibreria Calders), contarán con los siguientes ponentes: Aniol Rafael y Eugenia Broggi (Editores), Jordi Nopca y Simona Škrabec (Críticos), Carmen Fenoll y Luis Vicente (Bibliotecarios), Ferran Ràfols y Dolors Udina (Traductores), y finalmente, Marta Ramoneda e Isabel Sucunza (Libreros). Las conversaciones se celebraran los días 27 de octubre, y 3, 10, 17 y 24 de noviembre. Para más información, véase el portal de Tramoia.

V Seminario Los retos de la edición digital

imatge

El lunes 26 de septiembre de 2016 os invitamos a asistir al V Seminario Los retos de la edición digital. De carácter académico y profesionalizador, la sesión se inscribe en el marco de actividades del Máster de Edición digital organizadas con la voluntad de divulgar el conocimiento y buenas prácticas vinculados con el mundo del libro.

Este año dedicamos Los retos de la edición digital a la literatura infantil y juvenil, uno de los ámbitos editoriales con más vitalidad dentro del escenario digital y que cuenta con una creciente aceptación de los lectores. Las dos sesiones del seminario ponen el foco en los puentes establecidos entre las creaciones digitales infantiles y juveniles, y las instituciones públicas.

En la primera ponencia, Joana Costa brindará una panorámica del mercado digital en las bibliotecas de los Estados Unidos, expondrá la política de compra de contenidos infantiles y juveniles, y analizará algunas plataformas y creaciones. En la segunda ponencia, Roger Canadell explicará el éxito de la aplicación infantil Lunivers poètic de Miquel Martí i Pol, que ha obtenido una ayuda de la Institución de las Letras Catalanas. Nos contará cómo se concibió y qué estrategias se siguieron para presentar el proyecto a un concurso público. A continuación detallará las características de la aplicación.

Leer más

Entrevista a Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques

PROJECTE 10×10: Una aliança entre Biblioteques i Editorials

Per Ada RequenaCarme_Fenoll_©Francesc_Meseguer_BAIXA_DSC3063

La incorporació de la tecnologia ha estat clau per desenvolupar i generar nous elements en el món del llibre els quals suposen canvis substancials en la seva concepció física. Són elements que ens arriben a través d’un procés de revolució tecnològica però que influencien també en la nostra percepció del que suposa el coneixement i la cultura, i en conseqüència la del llibre i la lectura. En aquest context, les empreses i les institucions de l’àmbit del llibre han plantejat i iniciat processos de digitalització i a més han introduït elements pensats exclusivament per aquest nou món en pantalla. Tot i això, també observem que aquesta idea de canvi no es plasma només en un sentit d’exclusió del format paper vers el format digital, sinó que pretén integrar aquests dos formats per ser capaços de constituir un únic paradigma, el de la cohabitació.

Leer más

Sobre el conveni entre biblioteques i llibreters

logo_gremi_llibreters_catPer Marià Marín

Competents i col·laboratius

Ser competents, més que no pas competitius o, en tot cas, no competir -com si fos l’enemic- amb qui comparteixes objectius, producte i ‘clients’. Aquest és el fonament de l’acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Gremi de Llibreters de Catalunya. Els mitjans, però -deixo de banda els qui ho han explicat equivocadament- han recollit, com a estrella, un sol punt: la venda de llibres des de les biblioteques. Anem a pams.

Leer más

Biblioteques i llibreries: dins o fora?

4685257

Per Jordi Llobet

Les notícies ja no corren, sinó que volen i impacten a tota velocitat, tal com ha succeït amb la comunicació de la signatura, dijous passat dia 22 de maig, del Conveni de col·laboració per a la promoció del llibre entre el Departament de Cultura i el Gremi de Llibreters de Catalunya. La signatura dóna el tret de sortida a una prova pilot que apropa quinze biblioteques i quinze llibreries que, potser, en alguns municipis ja havien acordat certes dinàmiques de foment de la lectura però que totes elles, ben segur, ja compartien un mateix compromís: el servei als lectors.

Els acords assolits, efectius a partir de la tardor, escurcen la distància entre aquests serveis culturals i volen reforçar-ne els beneficis econòmics i els valors a través de fórmules diverses: facilitant la compra de llibres a les llibreries als usuaris de les biblioteques; acollint, les llibreries, esdeveniments i activitats organitzades per les biblioteques; instal·lant aparadors de novetats a les biblioteques per part dels llibreters o elaborant recursos i projectes que enforteixin el paper prescriptor d’ambdós serveis.

Leer más

Editors, llibreters i autors de capçalera a les biblioteques públiques

Per Jordi Llobet

capçalera

Una mostra evident de la dificultat per interpretar els canvis en el sector del llibre la tenim en la diversitat d’esquemes gràfics que intenten descriure el paper dels agents del sector sota el nou paradigma digital. La linealitat de la cadena de valor tradicional dóna pas, en aquests esquemes, a formes més complexes en què els agents es connecten a través de línies de força, més o menys potents, que es creuen en múltiples direccions.

El camp de les biblioteques públiques és un dels eixos que pren rellevància en algun d’aquests nous esquemes de l’ecosistema del llibre. Des d’aquesta perspectiva, és oportú valorar els programes desplegats recentment des del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, destinats a reforçar les línies de treball amb els editors, els llibreters i, més concretament, amb els autors.

Leer más

Editors i biblioteques: tan a prop i tan lluny

Cordón_Nuevo_ecosistema_del_libro

Cordón García, José Antonio. Los componentes estructurales del nuevo ecosistema del libro: editores y bibliotecas, el camino hacia la convergencia. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2014. 25 p. (Lectyo libros). Disponible a: http://www.lectyo.com

Per Jordi Llobet

Quan ens apropem a qualsevol tribuna de debat sobre l’edició digital cal preveure que, davant  la dificultat d’aclarir un horitzó ple d’incerteses, els ponents conduiran l’anàlisi amb més o menys encert per una sèrie de llocs comuns. És ben bé el contrari del que va succeir, ara fa uns mesos, amb la intervenció del professor de la Universitat de Salamanca, i membre del Grup E-lectra, José Antonio Cordón García, dins del II Seminari els Reptes de l’edició digital.

Leer más

Biblioteques i llibreries: competir o compartir?

 

biblioteca

Quan vaig llegir per primera vegada el poema d’en Joan Margarit, encegat per l’ofici vaig tenir la gosadia irreverent d’esmenar-li el vers – la llibertat és una llibreria –, traient-lo de context i afirmant que la llibertat és una biblioteca. L’atemptat a l’ordre estètic es recolzava en una coartada més o menys sòlida: sóc del parer que una biblioteca pública representa molt millor la llibertat que no pas una llibreria, ja que el servei s’obre a tothom sense cap condició econòmica.

Més enllà de la distància crematística que separa ambdós serveis, cal convenir que biblioteques i llibreries han de resoldre encara de forma decidida si comparteixen objectius i interessos a l’hora de captivar lectors o bé competeixen entre elles per atraure la comunitat lectora, especialment en  èpoques difícils com les actuals. Afortunadament, les darreres actuacions del Gremi de Llibreters de Catalunya i del Servei de Biblioteques avancen paral·lelament en la mateixa direcció.

Leer más

Els clàssics catalans en ruta a les biblioteques públiques

 

rosaalsllavis1

Per Jordi Llobet, col·laborador docent del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62

Posar en circulació els clàssics no és pas feina fàcil, tot i que fer ruta al seu costat garanteix sempre un trajecte segur que, a més, acostuma a ser sorprenent. Tanmateix, la seva quietud en els prestatges de les biblioteques evidencia el paper secundari que tenen com a companys del viatge lector, relegats d’habitud per l’allau de novetats fugisseres que s’imposen mediàticament.

Justament, ara fa uns mesos, un grup d’intel·lectuals manifestà públicament, amb un to molt crític, la necessitat d’incrementar la presència dels clàssics catalans a la xarxa de biblioteques públiques del país. Una bona part de l’argumentari del manifest evidenciava, tot sigui dit, un desconeixement notable de la realitat bibliotecària; ara bé, entre les raons exposades n’hi havia una d’inqüestionable: les biblioteques públiques, si més no les més importants, han de disposar ineludiblement dels clàssics de les lletres catalanes.

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya va entomar la crítica i, com no podia ser d’altra manera, va assumir el compromís de reforçar una de les funcions bàsiques de tota biblioteca pública i, específicament, del Servei que els dóna suport: promoure i difondre de la millor manera possible la tradició cultural de la comunitat.

Leer más