Un seminari web sobre Apps Educatives per a centres de primària i secundària

El model educatiu viu un canvi de paradigma, que la crisi de la COVID-19 ha accelerat. En el darrer any i mig, tots el graus de l’ensenyament reglat i no reglat han hagut d’incorporar, sovint precipitadament, tecnologies digitals en els seus entorns. Queda pendent un balanç de l’impacte real d’aquest fenomen tant en docents i estudiants com en els resultats d’aprenentatge. I també, un debat inajornable entre professionals i institucions sobre com han de ser els recursos per als centres, la formació específica del professorat i els nous objectius pedagògics que planteja la digitalització a escala global. Si una cosa sembla clara, però, és que la pandèmia ha generalitzat l’ús a les aules d’eines com les aplicacions mòbils educatives. Això no obstant, són encara pocs els docents o els centres que en desenvolupen de pròpies. Hi ha moltes raons que ho expliquen, com la falta de recursos o de temps i, sobretot, una certa desconfiança en la pròpia competència tecnològica. El fet és, però, que tenint clars el pla pedagògic, els processos que cal seguir per fer un relat digital i quin programari intermediari fer servir, que ens haurà de permetre desenvolupar l’aplicació sense coneixements informàtics, podem crear aplicacions educatives senzilles (i complexes), que responguin a les necessitats educatives de cada moment del curs i de cada centre, amb total autonomia.

En el seminari web sobre Apps Educatives per a centres de primària i secundària, que s’impartirà en línia el 12 de maig de 2021 a les 18:00 a càrrec de Ferran Adell, es parlarà de les apps educatives, amb un enfocament que posa al centre l’activitat docent per davant de la tecnològica i que respecta en tot moment el paper dels professors i la seva experiència en l’ensenyança com a condicions de possibilitat per a implementar tècniques i processos innovadors que siguin eficients i millorin l’experiència educativa.

El seminari consistirà en una introducció sobre què és una app educativa seguida d’una exposició sobre el procediment que cal seguir a l’hora d’usar-les en un projecte docent particular. Per acabar es mostrarà un procés molt senzill —apte per a tots els nivells de competència tecnològica— per crear una app educativa adaptada a les necessitats docents de cada centre, aula o alumnat.

El seminari és gratuït i obert a tothom. Per assistir-hi, només cal inscriure’s aquí.

Ferran Adell. És màster en Filosofia Contemporània (UAB), llicenciat en Filosofia (UAB), professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions de la UOC, tècnic informàtic, maquetador web i consultor digital. És autor dels materials docents del curs d’estiu Crea la teva pròpia app educativa (juny-juliol 2021) i també, junt amb altres autors, dels cursos d’especialització en Disseny d’aplicacions educatives i en Desenvolupament i creació d’aplicacions educatives, que la UOC oferirà per primera vegada al curs 2021-2022.

Una campanya per promoure els audiollibres en català. Donants de Veu

En els nostres països la majoria de gent desconeix que hi ha una altra manera de llegir llibres, que consisteix en escoltar-los. En diem ”audiollibres”, per bé que la paraula no fa justícia al fet que, històricament, les històries primer van ser dites i escoltades, i molt després van ser escrites. Fins i tot molts segles després que s’inventessin els llibres, la majoria d’històries encara eren llegides o cantades en veu alta. Per llegir el Tirant lo Blanc a València, per exemple, diu que la gent es trobava per escoltar algú que el llegís, com ara anem al teatre o al cinema. I als monestirs sovint un monjo llegia en veu alta per als altres, com encara es fa a la missa. Si us atureu en una àrea de servei de l’autopista a Suïssa, Alemanya, França o Anglaterra, us trobareu un mostrari d’audiollibres per escoltar mentre conduïu. Si voleu comprar una traducció a l’alemany d’un dels llibres de Jaume Cabré, podeu triar entre l’edició en llibre i l’audiollibre; però això en l’original català no ho podeu fer.

Amb l’arribada d’internet i els telèfons mòbils la venda d’audiollibres s’ha multiplicat. Abans cada audiollibre contenia almenys tres o quatre discs o cassets i els havies d’anar canviant; però ara pots tenir centenars d’audiollibres dins el teu mòbil i la mateixa aplicació ja t’ho va recitant tot ordenadament. A més, molta gent s’està acostumant també a escoltar podcasts, i a la pràctica hi ha poca diferència entre escoltar un podcast i un llibre.

La campanya “Donants de Veu” busca animar la gent a crear audiollibres d’accés lliure, és a dir, obres que qualsevol es pugui baixar d’internet per escoltar-les en lloc de llegir-les. És una campanya en què pot participar tothom, i on fer de voluntària pot resultar especialment divertit. Per fer un audiollibre no hem de fer altra cosa que gravar-nos mentre llegim un llibre, com aquell qui explica una història. En aquest escrit us explico sintèticament com funciona la campanya.

Read more

Webinar: Com produir un audiollibre

L’audiollibre és el format digital que més està creixent en el mercat editorial. El context de la pandèmia ha afavorit la demanda de continguts en àudio; entre ells, els d’obres literàries tant clàssiques com contemporànies. Aquest escenari obre bones oportunitats de negoci per a les editorials.

El nou repte planteja, tanmateix, una colla d’interrogants: Com es produeix un audiollibre amb garanties de qualitat tècnica? És imprescindible comptar amb veus d’actrius i actors coneguts? Quina és la millor estratègia de comercialització? 

Eva Güell, que va dirigir el projecte d’audiollibres al Grup Planeta i Anagrama, i ara es dedica a l’assessorament, ens exposarà les claus per dissenyar i dur a terme un bon pla de publicació d’un catàleg d’audiollibres.

El webinar Com produir un audiollibre. Consideracions editorials, tècniques i comercials se celebrarà dimecres 10 de març a les 6 de la tarda. L’emissió serà en obert. L’enllaç es publicarà uns dies abans de l’esdeveniment i es farà arribar als inscrits. Us invitem a formalitzar la inscripció aquí.

Eva Güell és consultora de desenvolupament de negoci i marketing digital. Ha estat responsable digital a la Divisió Editorial del Grup Planeta i a Anagrama, i ha liderat projectes de marketing a diverses editorials i distribuïdores. És professora del Màster en Edició de la UPF Barcelona School of Management i col·labora amb el Gremi d’Editors de Catalunya.

Ediciones cartoneras colectivas. ¿En qué consisten?

L’entrada no està disponible en Català For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Figura 1. Las cubiertas recién pintadas en proceso de secado.

por Adrián Vila

“Nosotros como humildes y flacas criaturas procuramos formar un libro perfectamente acabado el cual constando de buena doctrina y acertada disposición del impresor y corrector, que equiparo al alma del libro, e impreso bien en la prensa, con limpieza y aseo, le puedo comparar al cuerpo airoso y galán.” –Alonso Víctor de Paredes (c. 1680)

Entre márgenes y funciones: el caso de las ediciones cartoneras de Chivilcoy

Chivilcoy, un vocablo en voz araucana que deriva del “Chi”, artículo determinado, y “wifco”, manadero de agua o manantial. Así, “chiwifco” se hizo “chivilco” y luego “chivilcoy”. La versión definitiva de Chivilcoy es “lugar donde mana agua”. 

Desde marzo de 2016, se realizaron en Chivilcoy (oeste de la Provincia de Buenos Aires, Argentina,en la región pampeana) seis Ediciones Cartoneras de Chivilcoy (ECC). Cinco de ellas relacionadas con la Memoria, la Verdad, la Justicia: 83 voces de Chivilcoy; Todo está guardado en la memoria; Relatos por la Memoria, la Verdad y la Justicia; 30 x mil; Mi corazón sabe que no hay olvido ni ruptura. Una cartonera colectiva relacionada con la historia local (22 de octubre, fecha de creación de la ciudad): 22 relatos de Chivilcoy.

Read more

L’abecé de l’edició acadèmica. Com aconseguir un TFG, un TFM o una tesi impecables

per Aida Rodríguez i Lucía Ruano

Ho has aconseguit! Has enllestit el treball de fi de grau, de fi de màster o la tesi doctoral, i estàs a punt de respirar amb alleujament. En els últims mesos —o fins i tot anys!— has dedicat molt de temps i esforç a la teva investigació i gairebé pots veure la llum al final del túnel. Ara tan sols calen uns petits retocs que, tanmateix, permetran distingir un bon treball d’un treball excel·lent: la correcció i la maquetació.

El rigor en la presentació és condició sine qua non en un treball acadèmic. Un text amb errors gramaticals o una estructura caòtica resultarà difícil d’entendre, i acabarà influint negativament en el tribunal.  T’oferim uns consells clau perquè el teu projecte sigui impecable.

  1. Correcció d’estil

La correcció d’estil consisteix en la revisió del text per garantir que el missatge que vols transmetre arribi sense traves als teus lectors. No només has de revisar els errors gramaticals i resoldre les inconsistències sintàctiques, sinó que hauries d’intentar donar una major fluïdesa als teus escrits: realitza un ús acurat de connectors i oracions subordinades; elimina pleonasmes —vocables innecesaris i redundants—, crosses o imprecisions, i augmenta la riquesa lèxica del text.

Read more

Beca d’assessorament lingüístic i serveis editorials

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) torna a convocar beques per desenvolupar estudis i treballs relacionats amb els seus àmbits d’actuació. Podeu consultar la informació general en el web de l’EAPC. Aquestes beques de col·laboració tenen com a finalitat l’augment de la formació teoricopràctica i la preparació professional de les persones beneficiàries mitjançant la realització de tasques pròpies de l’EAPC, amb la tutoria de la persona que es designi. La col·laboració consisteix en l’execució de les tasques assignades durant cinc hores diàries, en règim de matí, de dilluns a divendres, entre els mesos d’abril i novembre de 2021 (amb un mes de descans a l’agost). Podrà ser presencial, a les dependències de l’Escola, o en modalitat de teletreball, d’acord amb les mateixes condicions establertes per al personal de l’Escola. Es tracta d’una col·laboració retribuïda amb un import brut de 700 euros mensuals, exceptuant l’agost, que no computa a efectes econòmics. El termini de sol·licituds acaba el proper dia 30 de desembre.

Una d’aquestes beques es destina a assessorament lingüístic i serveis editorials, d’acord amb el pla formatiu següent:

Read more

Els japonesos ja llegeixen més manga en digital que en paper

per Takako Otsuki

Enguany el Saló de Manga de Barcelona (30 oct- 1 nov 2020) se celebra en línia i és gratuït: Manga Barcelona: limited edition. Trobarem a faltar les llargues cues d’assistents a la Fira de Barcelona i els lectors disfressats de diferents personatges de manga que es veien els altres anys.

Què vol dir ‘manga’? El mot ja ha arrelat a Catalunya; en català es refereix al ‘còmic japonès (diccionari.cat), que presenta uns trets d’estil singulars, diferents dels propis dels còmics occidentals. Val a dir que, en japonès, l’accepció té major amplitud: comprèn tot tipus de dibuixos divertits amb trets exagerats, així com caricatures amb voluntat de crítica social (Diccionari Kojien, 6a edició). Però el tipus de ‘manga’ que s’ha fet popular arreu del món és el de les “històries representades amb vinyetes, sovint acompanyades de diàlegs. Còmics.” (Kojien).

Al Japó no només nens o adolescents són lectors de manga. Segons un estudi sobre el manga que va fer NTTCom resarch el 2012, un 75% dels enquestats d’entre 15 i 44 anys va contestar que els agradava llegir manga. Els qui en llegeixen més són homes de la franja d’edat compresa entre els 25 i els 29 anys, i dones d’entre 20 i 24 anys.

Read more

Curs d’Especialització en Edició i Correcció Avançades del Text 

El Curs d’Especialització en Edició i Correcció Avançades del Text (de 10 crèdits), del Màster d’Edició Digital ofereix una formació específica sobre els processos d’edició i de correcció, des de la recepció de l’original fins a la fase producció editorial.

Aquest curs, que s’impartirà el primer semestre, està format per dues assignatures: Edició i correcció del text I* (5 crèdits), que és troncal del programa de màster i en què es treballaran els aspectes relacionats amb el tractament del text i que imparteix la professora Mònica Estruch. I Edició i correcció del text II (5 crèdits), que complementa la primera assignatura a fi de dotar l’alumne de les habilitats necessàries per supervisar l’organització interna del llibre; tractar i corregir el material gràfic i tipogràfic, i gestionar les fases de producció i administrativa. Aquesta segona assignatura anirà a càrrec dels professors Josep M. Mestre i Òscar Bagur.

El programa està del tot enfocat a treballar les competències i habilitats del corrector i de l’editor, en el sentit que prepara per:

  • Analitzar críticament l’estructura i la qualitat lingüística d’un text. (I)
  • Aplicar els criteris de les editorials. (I)
  • Interpretar el grau d’intervenció en correccions d’original o d’estil, i en les ortotipogràfiques. (I)
  • Usar els materials i les eines de suport bibliogràfic pròpies del sector. (I)
  • Conèixer els criteris d’edició segons les diverses tipologies textuals. (I)
  • Corregir proves d’impremta segons els processos habituals. (I)
  • Supervisar l’organització del llibre: tripa i coberta. (II)
  • Tractar i revisar els aspectes tipogràfics: grafismes, contragrafismes i compaginació. (II)
  • Organitzar, preparar i corregir el material gràfic d’un llibre: figures i il·lustracions, i els textos associats. (II)
  • Elaborar sumaris i índexs professionals. (II)
  • Controlar i preveure els factors de producció del llibre imprès (sistemes i etapes d’impressió) i digital (formats). (II)
  • Fer gestions administratives relacionades amb l’exercici de la professió: gestió d’ISBN, ISSN, DL; honoraris i pressupostos. (II)

Les dues assignatures, que es cursen simultàniament, estan dirigides als professionals del sector editorial i de l’àmbit de les humanitats —com correctors, editors, filòlegs, graduats en humanitats i traductors—, i a autors i a experts en comunicació que vulguin autoeditar-se. També, és clar, als estudiants del Màster d’Edició Digital de la UOC interessats a completar la seva formació.

El curs, en català i en castellà, s’oferirà l’octubre vinent.

Per a qualsevol dubte, pots posar-te en contacte amb la coordinadora acadèmica, la professora Olívia Gassol, a l’adreça ogassol@uoc.edu.

* Aquesta assignatura també es pot cursar de manera independent: vegeu-ho aquí.

Algunes reflexions sobre la traducció de literatura infantil

per Lara Estany

En el camp de la traducció existeixen diverses especialitzacions, entre les quals destaca la literària, per tractar-se, tradicionalment, d’una parcel·la d’enorme activitat traductora. Pel que fa a la literatura infantil, és habitual creure que la tasca del traductor és més fàcil i senzilla perquè els relats per a nens tenen un nivell de vocabulari i gramàtica senzill, que no comporta una gran complexitat. Però, en realitat, requereix unes habilitats específiques que són tan importants com les que es demanen en la traducció de literatura per a adults, la traducció jurídica o la traducció audiovisual. 

La tasca de traduir i interpretar una obra literària requereix sempre una atenció especial i un bon coneixement, no només de la llengua pròpia i de l’original de l’obra, sinó també dels referents socials i culturals que hi apareixen. Quan aquesta tasca, a més, s’efectua en literatura destinada a nens, la responsabilitat del traductor és major, ja que, en alguns casos, pot passar que aquesta traducció sigui el primer contacte del lector amb la cultura d’origen. Cal recordar que una funció important de la traducció, en el cas de la literatura, és aconseguir transmetre la intenció de l’autor, tant a nivell semàntic com a nivell textual i paratextual: mantenir el ritme, si és possible, de la seva prosa, la dinàmica i el to. 

Read more

La traducció dels còmics. Del Hombre Araña a Oliver i Benji

per Lara Estany

La història del còmic a Espanya es pot remuntar molt enrere en el temps, des de les primeres historietes il·lustrades a la premsa de meitat del segle XIX. Al llarg del segle XX en va prosperar la producció autòctona, al principi gràcies a un augment de la premsa infantil, entre altres causes, i posteriorment, des dels anys quaranta i cinquanta, amb lauge dels còmics humorístics i els daventures, que es van desenvolupar, sobretot, a partir de referents nord-americans. Els còmics de superherois es van començar a difondre a les acaballes de la dècada de 1960, tot i que a la llarga el lector juvenil va semblar preferir els superherois nord-americans, que des de 1982 van editar, en dura competència, Zinco i Fòrum. Amb tot, Vértice havia començat a publicar diverses sèries de Marvel (un dels principals segells nord-americans de còmics) a mitjan anys seixanta, en ple boom del còmic per a adults.

En una època en què la traducció al català i al castellà era molt més domesticant, i en la qual, per tant, es traduïen molt més els noms propis, topònims, etc., leditorial va decidir importar un dels personatges de la indústria Marvel, Daredevil. A fi daproximar el personatge al públic, li van canviar el nom, aprofitant les dues «D» de luniforme, per Dan Defensor. Quan leditorial Forum va començar a publicar els còmics de Marvel, a principis dels anys 80, Daredevil va recuperar el seu nom original (a la portada, sota el títol de la colecció «Daredevil» shi va afegir el subtítol «Dan Defensor», per tal que els lectors reconeguessin el personatge).

Read more