Un seminari web sobre Apps Educatives per a centres de primària i secundària

El model educatiu viu un canvi de paradigma, que la crisi de la COVID-19 ha accelerat. En el darrer any i mig, tots el graus de l’ensenyament reglat i no reglat han hagut d’incorporar, sovint precipitadament, tecnologies digitals en els seus entorns. Queda pendent un balanç de l’impacte real d’aquest fenomen tant en docents i estudiants com en els resultats d’aprenentatge. I també, un debat inajornable entre professionals i institucions sobre com han de ser els recursos per als centres, la formació específica del professorat i els nous objectius pedagògics que planteja la digitalització a escala global. Si una cosa sembla clara, però, és que la pandèmia ha generalitzat l’ús a les aules d’eines com les aplicacions mòbils educatives. Això no obstant, són encara pocs els docents o els centres que en desenvolupen de pròpies. Hi ha moltes raons que ho expliquen, com la falta de recursos o de temps i, sobretot, una certa desconfiança en la pròpia competència tecnològica. El fet és, però, que tenint clars el pla pedagògic, els processos que cal seguir per fer un relat digital i quin programari intermediari fer servir, que ens haurà de permetre desenvolupar l’aplicació sense coneixements informàtics, podem crear aplicacions educatives senzilles (i complexes), que responguin a les necessitats educatives de cada moment del curs i de cada centre, amb total autonomia.

En el seminari web sobre Apps Educatives per a centres de primària i secundària, que s’impartirà en línia el 12 de maig de 2021 a les 18:00 a càrrec de Ferran Adell, es parlarà de les apps educatives, amb un enfocament que posa al centre l’activitat docent per davant de la tecnològica i que respecta en tot moment el paper dels professors i la seva experiència en l’ensenyança com a condicions de possibilitat per a implementar tècniques i processos innovadors que siguin eficients i millorin l’experiència educativa.

El seminari consistirà en una introducció sobre què és una app educativa seguida d’una exposició sobre el procediment que cal seguir a l’hora d’usar-les en un projecte docent particular. Per acabar es mostrarà un procés molt senzill —apte per a tots els nivells de competència tecnològica— per crear una app educativa adaptada a les necessitats docents de cada centre, aula o alumnat.

El seminari és gratuït i obert a tothom. Per assistir-hi, només cal inscriure’s aquí.

Ferran Adell. És màster en Filosofia Contemporània (UAB), llicenciat en Filosofia (UAB), professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions de la UOC, tècnic informàtic, maquetador web i consultor digital. És autor dels materials docents del curs d’estiu Crea la teva pròpia app educativa (juny-juliol 2021) i també, junt amb altres autors, dels cursos d’especialització en Disseny d’aplicacions educatives i en Desenvolupament i creació d’aplicacions educatives, que la UOC oferirà per primera vegada al curs 2021-2022.

Una campanya per promoure els audiollibres en català. Donants de Veu

En els nostres països la majoria de gent desconeix que hi ha una altra manera de llegir llibres, que consisteix en escoltar-los. En diem ”audiollibres”, per bé que la paraula no fa justícia al fet que, històricament, les històries primer van ser dites i escoltades, i molt després van ser escrites. Fins i tot molts segles després que s’inventessin els llibres, la majoria d’històries encara eren llegides o cantades en veu alta. Per llegir el Tirant lo Blanc a València, per exemple, diu que la gent es trobava per escoltar algú que el llegís, com ara anem al teatre o al cinema. I als monestirs sovint un monjo llegia en veu alta per als altres, com encara es fa a la missa. Si us atureu en una àrea de servei de l’autopista a Suïssa, Alemanya, França o Anglaterra, us trobareu un mostrari d’audiollibres per escoltar mentre conduïu. Si voleu comprar una traducció a l’alemany d’un dels llibres de Jaume Cabré, podeu triar entre l’edició en llibre i l’audiollibre; però això en l’original català no ho podeu fer.

Amb l’arribada d’internet i els telèfons mòbils la venda d’audiollibres s’ha multiplicat. Abans cada audiollibre contenia almenys tres o quatre discs o cassets i els havies d’anar canviant; però ara pots tenir centenars d’audiollibres dins el teu mòbil i la mateixa aplicació ja t’ho va recitant tot ordenadament. A més, molta gent s’està acostumant també a escoltar podcasts, i a la pràctica hi ha poca diferència entre escoltar un podcast i un llibre.

La campanya “Donants de Veu” busca animar la gent a crear audiollibres d’accés lliure, és a dir, obres que qualsevol es pugui baixar d’internet per escoltar-les en lloc de llegir-les. És una campanya en què pot participar tothom, i on fer de voluntària pot resultar especialment divertit. Per fer un audiollibre no hem de fer altra cosa que gravar-nos mentre llegim un llibre, com aquell qui explica una història. En aquest escrit us explico sintèticament com funciona la campanya.

Read more

L’abecé de l’edició acadèmica. Com aconseguir un TFG, un TFM o una tesi impecables

per Aida Rodríguez i Lucía Ruano

Ho has aconseguit! Has enllestit el treball de fi de grau, de fi de màster o la tesi doctoral, i estàs a punt de respirar amb alleujament. En els últims mesos —o fins i tot anys!— has dedicat molt de temps i esforç a la teva investigació i gairebé pots veure la llum al final del túnel. Ara tan sols calen uns petits retocs que, tanmateix, permetran distingir un bon treball d’un treball excel·lent: la correcció i la maquetació.

El rigor en la presentació és condició sine qua non en un treball acadèmic. Un text amb errors gramaticals o una estructura caòtica resultarà difícil d’entendre, i acabarà influint negativament en el tribunal.  T’oferim uns consells clau perquè el teu projecte sigui impecable.

  1. Correcció d’estil

La correcció d’estil consisteix en la revisió del text per garantir que el missatge que vols transmetre arribi sense traves als teus lectors. No només has de revisar els errors gramaticals i resoldre les inconsistències sintàctiques, sinó que hauries d’intentar donar una major fluïdesa als teus escrits: realitza un ús acurat de connectors i oracions subordinades; elimina pleonasmes —vocables innecesaris i redundants—, crosses o imprecisions, i augmenta la riquesa lèxica del text.

Read more

Curs d’Especialització en Edició i Correcció Avançades del Text 

El Curs d’Especialització en Edició i Correcció Avançades del Text (de 10 crèdits), del Màster d’Edició Digital ofereix una formació específica sobre els processos d’edició i de correcció, des de la recepció de l’original fins a la fase producció editorial.

Aquest curs, que s’impartirà el primer semestre, està format per dues assignatures: Edició i correcció del text I* (5 crèdits), que és troncal del programa de màster i en què es treballaran els aspectes relacionats amb el tractament del text i que imparteix la professora Mònica Estruch. I Edició i correcció del text II (5 crèdits), que complementa la primera assignatura a fi de dotar l’alumne de les habilitats necessàries per supervisar l’organització interna del llibre; tractar i corregir el material gràfic i tipogràfic, i gestionar les fases de producció i administrativa. Aquesta segona assignatura anirà a càrrec dels professors Josep M. Mestre i Òscar Bagur.

El programa està del tot enfocat a treballar les competències i habilitats del corrector i de l’editor, en el sentit que prepara per:

  • Analitzar críticament l’estructura i la qualitat lingüística d’un text. (I)
  • Aplicar els criteris de les editorials. (I)
  • Interpretar el grau d’intervenció en correccions d’original o d’estil, i en les ortotipogràfiques. (I)
  • Usar els materials i les eines de suport bibliogràfic pròpies del sector. (I)
  • Conèixer els criteris d’edició segons les diverses tipologies textuals. (I)
  • Corregir proves d’impremta segons els processos habituals. (I)
  • Supervisar l’organització del llibre: tripa i coberta. (II)
  • Tractar i revisar els aspectes tipogràfics: grafismes, contragrafismes i compaginació. (II)
  • Organitzar, preparar i corregir el material gràfic d’un llibre: figures i il·lustracions, i els textos associats. (II)
  • Elaborar sumaris i índexs professionals. (II)
  • Controlar i preveure els factors de producció del llibre imprès (sistemes i etapes d’impressió) i digital (formats). (II)
  • Fer gestions administratives relacionades amb l’exercici de la professió: gestió d’ISBN, ISSN, DL; honoraris i pressupostos. (II)

Les dues assignatures, que es cursen simultàniament, estan dirigides als professionals del sector editorial i de l’àmbit de les humanitats —com correctors, editors, filòlegs, graduats en humanitats i traductors—, i a autors i a experts en comunicació que vulguin autoeditar-se. També, és clar, als estudiants del Màster d’Edició Digital de la UOC interessats a completar la seva formació.

El curs, en català i en castellà, s’oferirà l’octubre vinent.

Per a qualsevol dubte, pots posar-te en contacte amb la coordinadora acadèmica, la professora Olívia Gassol, a l’adreça ogassol@uoc.edu.

* Aquesta assignatura també es pot cursar de manera independent: vegeu-ho aquí.

Una ciudad de libros: recursos digitals al servei de noves textualitats

El desenvolupament de nous dispositius electrònics de lectura no només ha permès la digitalització de llibres publicats en paper, també ha afavorit l’aparició de propostes que experimenten amb les possibilitats que brinda l’entorn digital i els recursos hipermèdia. Dins d’aquest camp, hi ha algunes iniciatives interessants que busquen enriquir publicacions existents amb l’objectiu d’atraure nous públics tot resignificant obres tradicionals.

Aquest és el cas del conte Una ciudad de libros, pertanyent a la col·lecció Calleja interactivo. Es tracta d’una col·lecció produïda pel grup de recerca Atles de la UNED (en col·laboració amb la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat de Salamanca), amb els grups LEETHI, LOEP i ILSA (de la UCM) i el projecte d’investigació eLITE. Els contes enriquits pertanyen al volum titulat Plaga de dracs, de l’autora anglesa Edith Nesbit, traduït i publicat per l’Editorial Calleja en 1923 dins de la seva col·lecció “Biblioteca enciclopèdica de nens”.

Aquesta iniciativa té l’objectiu de fomentar l’interès per la lectura en les noves generacions, acostant-los històries publicades fa anys enriquides amb recursos actuals. Una ciudad de libros es tracta, per tant, d’una edició digitalitzada d’un llibre originalment publicat en paper, amb la particularitat d’incorporar recursos propis de la textualitat digital.

Read more

5 Plataformes amb recomanacions de llibres digitals i aplicacions infantils

recomendaciones libros infantiles aplicaciones infantiles educativas

L’oferta de llibres digitals i aplicacions infantils és molt extensa. Precisament per aquest motiu, per la gran varietat de continguts, és de molta utilitat conèixer algunes plataformes que orienten pares i educadors a l’hora d’escollir un llibre digital infantil o una aplicació educativa.

El dia 2 d’abril és el Dia Internacional del Llibre Infantil des de 1965, en commemoració del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen. Per celebrar la data, destaquem 5 plataformes de recomanació, extretes d’aquesta guia per triar els millors llibres digitals infantils que trobareu a UOC News, realitzada a partir del llibre Lectura digital infantil. Dispositius, aplicacions i continguts (Editorial UOC), d’Araceli García i Raquel Gómez, professores titulars de la Universitat de Salamanca.

Des del Màster d’Edició Digital i el Postgrau de Desenvolupament d’Aplicacions Educatives de la UOC esperem que sigui del vostre interès.

¡Feliç Dia Internacional del Llibre Infantil i bones lectures!

Read more

L’edició en línia del ‘Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos’

per Josep M. Mestres

El conegut Manual d’estil de Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité ha assolit la majoria d’edat i ha volgut aprofitar, de la mà de l’Institut d’Estudis Catalans, els recursos digitals que existeixen actualment per a fer arribar arreu del món aquesta obra pensada per a la redacció, la traducció, la correcció i l’edició de tota classe de textos escrits.

Read more

La correcció postdigital: Allò que el corrector no s’endugué

per Xantal Aubareda

 

Per bé que són molt útils i gairebé imprescindibles, els correctors ortogràfics i gramaticals en línia no detecten totes les errades lingüístiques d’un text. En Daniel Casals, l’Anna M. Torrent i la Margarida Bassols s’han adonat que molts dels usuaris tenim una confiança ingènuament excessiva en aquests verificadors, i han elaborat una guia pràctica amb l’objectiu d’ajudar-nos a prestar atenció a un determinat tipus d’errors que el corrector digital no resol. Allò que el corrector no s’endugué. La correcció postdigital respon a la necessitat creixent de crear textos de qualitat que tenim els usuaris, que reconeixem cada cop més la importància que està adquirint la qualitat de les comunicacions, cosa que ens obliga a ser més autoexigents. Del llibre, publicat pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, se’n va fer una segona edició revisada i corregida el 2018.

Amb el desenvolupament de les TIC (Tecnologies per a la Informació i la Comunicació), que ha suposat una profunda transformació en la manera d’escriure i corregir els textos, han aparegut noves eines per al seu processament digital. Tanmateix, els processadors automàtics del text, malgrat estar cada vegada més interrelacionats amb correctors ortogràfics, diccionaris i enciclopèdies en línia, encara no són capaços de detectar tots els errors que hi pot haver en un text.

 

 

 

Els autors han agrupat aquelles dificultats lingüístiques més freqüents que suposarien una consulta molt laboriosa a les gramàtiques o als diccionaris i que el processador automàtic del text no detecta. No es tracta d’una obra erudita per a especialistes, sinó d’una eina pràctica per als professionals de la llengua i l’usuari en general. La guia inclou vint unitats i cadascuna planteja una dificultat, explica els paràmetres que la determinen, ofereix un ventall de solucions, proposa exercicis que es resolen en un solucionari al final de llibre i acaba la unitat amb un apèndix de referències per aprofundir-hi. El manual resol, de manera eficaç i sintètica, dubtes tan variats com l’ús de les cometes i les cursives, les majúscules i les minúscules, les comes, els pronoms febles, els possessius, els complements directe i indirecte, els verbs ser i estar, els adverbis, els adjunts locatius, l’ordre dels sintagmes o les interferències del castellà i de l’anglès, entre d’altres qüestions.

L’objectiu d’aquesta guia és conscienciar l’usuari que, per una banda, no tot allò que el verificador automàtic detecta està malament i, per altra banda, que no tot allò que no detecta està bé. Si amb el títol «Allò que el corrector no s’endugué» els autors volen que ens adonem que el corrector automàtic no detecta totes les errades, amb el subtítol «La correcció postdigital» pretenen que siguem crítics amb aquests correctors digitals, alhora que posen en relleu la importància del factor humà en la revisió textual. I és que, certament, els verificadors automàtics no poden substituir —encara— la competència personal del redactor. Com ens recorden els autors del llibre, només a ell una oració com ara «Freqüentment utilitzem abusivament adverbis en ment» li pot grinyolar.

 

Xantal Aubareda

Alumni del Màster d’Edició Digital

Insta Novels, clàssics de la literatura a Instagram

instanovels instragram literatura

#Instanovels

Per Xantal Aubareda
Alumni del Màster d’Edició Digital UOC

Si Mahoma no va a la muntanya…

Això deu haver pensat la New York Public Library en concebre les Insta Novels, versions digitals de clàssics de la literatura creades especialment per a ser llegides a Instagram, una de les xarxes socials més populars entre els joves. Coneixedora de la fractura lectora que es produeix en l’etapa adolescent, la NYPD ha desenvolupat aquest projecte amb l’objectiu d’arribar a noves audiències i apropar els clàssics de la literatura als joves. I és que un terç dels joves d’Estats Units no llegeix perquè ocupa el seu temps de lectura amb el xat i les xarxes socials.

 

instanovels-covers-literatura-instagram

 

La missió principal que tenen encomanades les biblioteques públiques és el foment de la lectura, dinamitzant i ampliant la comunitat lectora ja sigui buscant nous lectors o retrobant-se amb aquells que s’hi han desconnectat. Per captar l’interès de la comunitat adolescent, la NYPD ha enllaçat el canal analògic amb el canal digital. Ho ha fet amb la col·laboració de Mother in New York, una agència de publicitat independent que ha adaptat les històries a un format adequat per a ser llegit a Instagram Stories, explotant de la millor manera les possibilitats audiovisuals de la plataforma. Un pas més enllà en les noves formes de lectura per mitjà dels telèfons intel·ligents que s’han anat desenvolupant els darrers anys, les Insta Novels han sigut dissenyades per atrapar al jove lector en una lectura immersiva que pretén enriquir la seva experiència a la xarxa social. El resultat és una versió digital amb text, vídeo i pàgines animades on alguns elements del text es van movent per la pantalla. Les il·lustracions i les animacions són l’element clau que atrau l’atenció dels usuaris d’Instagram, per aquesta raó s’han escollit il·lustradors de renom i amb una forta presència a la xarxa social: Magoz (@magoz), Buck (@buck_design), Studio Aka (@studioaka) i César Pelizer (@cesarpelizer).

 

 

Des de l’agost passat, la NYPL ja ha publicat tres Insta Novels: Alice’s Adventures in Wonderland de Lewis Carroll, The Yellow Wallpaper de Charlotte Perkins Gilman i, just la nit de Halloween, es va fer el llançament sorpresa de l’última Insta Novel, «The Raven», un poema de terror d’Edgar Allan Poe.

Les Insta Novels es poden llegir de manera gratuïta a la secció Highlights del compte d’Instagram de la NYPL (@nypl). Es visualitzen des d’Instagram Stories, i el ritme de lectura el marca l’usuari amb el polze, amb el que passarà pàgina i activarà les animacions tot aixecant-lo de la pantalla. Col·locant-les a la secció Highlights, la NYPL s’assegura que les històries no desapareguin al cap de vint-i-quatre hores, i són fàcilment visibles des del mur de la biblioteca on, amb el temps, s’anirà creant la il·lusió d’una prestatgeria plena de llibres.

Properament s’espera el llançament de The Metamorphosis de Franz Kafka, un títol molt escaient per reflectir la transformació que està experimentant el lector, la lectura, la biblioteca i, en definitiva, el llibre.

… la muntanya anirà a Mahoma.

instanovels literatura instagram

 

Convocatòria d’ajuts econòmics destinats al programa BiblioLab

ajuts economics bibliolab

Al BOPB es va publicar la convocatòria d’ajuts econòmics destinats al programa BiblioLab. La convocatòria s’adreça a persones jurídiques sense ànim de lucre: entitats, associacions, fundacions, cooperatives, etc. Aquest ajut finança el projectes en un 50% fins a un màxim de 15.000 €. Les propostes han de desenvolupar-se en una o diverses biblioteques públiques de la demarcació de Barcelona.

Aquí pots consultar les bases destinades al programa BiblioLab.

El programa d’ajuts té per objectiu crear projectes que promoguin una transformació social amb la implicació de la ciutadania. Entenen la ciutadania com un agent receptor però també com a creador de coneixement. Aposten per l’ús de metodologies d’innovació oberta que donin resposta als reptes i les necessitats socials de la societat actual.

convocatoria ajuts biblioteca

Des de la Gerència de Serveis de Biblioteques de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports, adverteixen que és important no confondre les accions que es derivin dels projectes d’aquesta convocatòria amb el catàleg d’activitats BiblioLab.

Aquí trobaràs el formulari de sol·licitud específic, annexos i documentació requerida a les bases:  “Convocatòries públiques, ajuts i subvencions”.

Per a formalitzar la sol·licitud és necessari fer-la des de la Seu electrònica de la Diputació de Barcelona.

Des del Màster d’Edició Digital de la UOC us animem a participar-hi!


Per a possibles consultes han habilitat les següents vies de comunicació:

 

Consultes generals: 934 02 22 22 (ext. 37599)
Suport tecnològic: 900 101 934
Suport jurídic: 934 02 22 22 (ext. 37598)
Correu electrònic: gsb.subvencions@diba.cat