Una campanya per promoure els audiollibres en català. Donants de Veu

21 d'abril de 2021

En els nostres països la majoria de gent desconeix que hi ha una altra manera de llegir llibres, que consisteix en escoltar-los. En diem ”audiollibres”, per bé que la paraula no fa justícia al fet que, històricament, les històries primer van ser dites i escoltades, i molt després van ser escrites. Fins i tot molts segles després que s’inventessin els llibres, la majoria d’històries encara eren llegides o cantades en veu alta. Per llegir el Tirant lo Blanc a València, per exemple, diu que la gent es trobava per escoltar algú que el llegís, com ara anem al teatre o al cinema. I als monestirs sovint un monjo llegia en veu alta per als altres, com encara es fa a la missa. Si us atureu en una àrea de servei de l’autopista a Suïssa, Alemanya, França o Anglaterra, us trobareu un mostrari d’audiollibres per escoltar mentre conduïu. Si voleu comprar una traducció a l’alemany d’un dels llibres de Jaume Cabré, podeu triar entre l’edició en llibre i l’audiollibre; però això en l’original català no ho podeu fer.

Amb l’arribada d’internet i els telèfons mòbils la venda d’audiollibres s’ha multiplicat. Abans cada audiollibre contenia almenys tres o quatre discs o cassets i els havies d’anar canviant; però ara pots tenir centenars d’audiollibres dins el teu mòbil i la mateixa aplicació ja t’ho va recitant tot ordenadament. A més, molta gent s’està acostumant també a escoltar podcasts, i a la pràctica hi ha poca diferència entre escoltar un podcast i un llibre.

La campanya “Donants de Veu” busca animar la gent a crear audiollibres d’accés lliure, és a dir, obres que qualsevol es pugui baixar d’internet per escoltar-les en lloc de llegir-les. És una campanya en què pot participar tothom, i on fer de voluntària pot resultar especialment divertit. Per fer un audiollibre no hem de fer altra cosa que gravar-nos mentre llegim un llibre, com aquell qui explica una història. En aquest escrit us explico sintèticament com funciona la campanya.

Donants de Veu ha estat impulsat pel portal Lletra i els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, i s’hi ha afegit una nodrida colla de socis: L’Associació Espais Escrits, Òmnium Cultural, Amical Wikimèdia, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, la Xarxa Vives d’Universitats, l’Institut d’Estudis Eivissencs, la Fundació Carles Salvador, departaments de llengua o filologia de les universitats i un llarg etcètera de col·lectius que s’hi van afegint cada dia. Cada entitat aporta a la campanya allò que considera pertinent a els seus propis objectius. Així, l’Amical Wikimedia ho combina amb una campanya per avançar en l’edició de textos lliures a Viquitext. Altres entitats animen els seus socis i voluntaris a participar-hi.

La campanya Donants de Veu vol promoure bàsicament els audiollibres en català d’accés lliure, perquè considera que 1) n’hi ha molt pocs, en comparació amb altres llengües, i 2) la gent escolta cada vegada més literatura en format àudio, que es beneficia també de la popularitat dels podcasts. Els audiollibres ja tenen una llarga tradició en grans llengües de cultura com el francès, l’alemany i l’anglès. En els darrers anys, s’ha multiplicat la gent que compra llibres en format àudio i les grans editores i distribuïdores comercials han començat també a produir en castellà. En català es poden trobar també uns centenars de títols comercials dispersats en múltiples catàlegs; però en general les editorials no pensen en aquest format. Per això considerem que hi ha una necessitat de promoure l’audiollibre en català, fer-lo més visible (o audible) i així anar creant hàbits i un mercat com cal.

És important entendre que Donants de Veu prioritza la literatura que és de domini públic. Això vol dir que proposem de convertir en àudio totes les obres literàries publicades fins l’any 1940 i en què els autors i autores també van morir en aquesta data o abans.* Això implica que qualsevol persona pot fer-se ella mateixa un audiollibre de qualsevol d’aquestes obres clàssiques de la literatura catalana i penjar-lo a internet. El que proposem és que persones o equips de persones gravin i pengin audiollibres en català a la plataforma LibriVox.org. Amb tot, el portal Lletra de la UOC també facilitarà la difusió d’altres obres que hagin obtingut el permís dels seus autors o dels seus hereus.

Molta gent desconeix el fet que una persona es pot descarregar d’internet milions de llibres gratuïts en diversos formats. A l’Internet Archive, amb 20 milions de llibres i textos, n’hi ha 7.119 en català. Al projecte Gutenberg hi ha 60.000 obres en diversos formats e-book, i el nombre de llibres en català no arriba a 50. A la web LibriVox.org hi ha 15.317 audiollibres principalment en anglès, amb mitja dotzena de peces en català. Constatem, doncs, que hi ha un dèficit de continguts lliures en català a internet. Per bé que comptem amb una de les millors Viquipèdies del món, i amb un nodrit col·lectiu de teckies i hackers del programari lliure a Softcatalà, en el món de la literatura i de l’audiovisual cal que ens traguem la son de les orelles i comencem a mobilitzar la gent.

Per trobar consells pràctics de com tirar endavant un projecte, podeu consultar aquesta infografia, i per més context, naturalment, el web de la campanya. El que hi ha per fer, i el que es pot arribar a fer, és molt i pot ser molt divertit. Per tant, busca amics i amigues i embolica-t’hi.

*A Espanya, en general, són textos de domini públic els que en l’any anterior (2020) van complir 80 anys des de la seva publicació i el traspàs de l’autor/a (totes dues condicions alhora).

 

 

(Visited 13 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Joan Pujolar és llicenciat en Filologia catalana i en Filologia anglogermànica per la Universitat Autònoma de Barcelona; màster en estudis lingüístics i doctor per la Universitat de Lancaster (Regne Unit). Actualment és professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, director del programa de Doctorat en Societat de la Informació i el coneixement i impulsor de la campanya Donants de Veu.
Etiquetes